Així com l'energia total d'un sistema mecànic és la suma de l'energia cinètica i la potencial, podem dir que el desenvolupament en sostenibilitat és la suma 'ús de recursos' més ‘potencialitat d’ús’, en la justa mesura. El principi de conservació deixa de tenir sentit si un dels dos elements del binomi recursos-desenvolupament es porta a un extrem irreversible. Per tant, sostenible té a veure amb reversibilitat i equilibri; pertany, doncs, al vímet de l'ecologia. Així com la industrialització va marcar una automatització dels procediments (a un nivell molt elemental, les màquines substituïen la ma d'obra), actualment i en gairebé totes les activitats, s'exerceix un control informatitzat i en xarxa sobre tots els processos, quelcom molt més complex i opac que la simple automatització. D'aquí el gran perill de fer servir programes que una sola empresa en conegui els secrets. De fet, assistim a un accelerat trencament d'usos socials, estimulat per les tecnologies flexibles i obertes que anem tenint en un sistema que està en permanent construcció. Els internautes passen a convertir-se en ‘webactors’. Les dades no deixen d'acumular-se, compilar-se i sintetitzar-se, tot es posa en relació i deliberació en una clara aposta per la diversitat. Els usuaris arriben a desplegar una inversemblant capacitat per a rebel•lar-se contra les pràctiques i les ofertes que no els agradin. A una època en la qual molts, observa Antoine Sire, es preocupen per les conseqüències ecològiques de l'activitat industrial, probablement ha arribat el moment d'associar un vertader plantejament de desenvolupament sostenible intel•lectual al desenvolupament del web, en particular, i d’Internet, en general. El desenvolupament sostenible només és possible de la mà del progrés del coneixement, en una societat lliure i justa. S'ha de tenir ben present que l’activitat intel•lectual –i el software en forma part- s'exerceix lliurament i la fem en destinació a una comunitat. Per aquest motiu introduïm els conceptes de softdependència, softcialització i softenibilitat, els quals manifesten l’enorme importància del software en tots els àmbits dels temps actuals.