La recerca sobre el desenvolupament sostenible -tal i com fa palesa la pròpia proposta de temes d’aquest congrés- tracta sovint del medi ambient, de la utilització de recursos naturals, d’arquitectura, de cooperació, de territori, de gestió de residus, de cicles de vida de productes, de docència... Tanmateix hi ha una temàtica que de manera recurrent no apareix i que creiem té un ampli camí per córrer com a línia de recerca a la universitat i en particular a la UPC. Estem parlant de conceptes com ara innovació, valorització dels resultats de recerca i transferència de tecnologia.
La UPC ha desenvolupat des de fa més de vint anys diferents eines i estructures de suport a la innovació i a la transferència de resultats de la recerca. Sobre aquestes es disposa d’una extensa base de coneixement basada en la experiència del dia a dia i de més de 100 persones que treballen en aquesta disciplina a la UPC. Tot i tenir el laboratori a casa, aquest coneixement no s’ha aprofitat per crear un grup o línia de recerca que analitzi amb rigor els mètodes utilitzats i els resultats obtinguts. I menys encara que ho faci en relació amb l’impacte d’aquestes eines sobre el desenvolupament sostenible.
Aquesta vinculació entre la transferència de coneixement en sentit ampli i el desenvolupament sostenible és la que pretén abordar aquest article.
La primera secció de l’article introdueix la transferència de coneixement i les seves modalitats, així com algunes definicions per establir un terra comú de discussió. La segona secció es centra en el sistema de transferència de coneixement –en concret el de la UPC- i algunes indicacions sobre línies d'actuació que afavoreixin un desenvolupament sostenible. La tercera secció presenta quatre casos d'estudi en què l’aplicació de diferents models en relació a polítiques d'entorn sobre la transferència de coneixement o al desplegament dels propis instruments poden tenir un impacte significatiu en els seus resultats. L’article es tanca amb les conclusions i la bibliografia.
