Elaboració de mapes de predicció d’impactes aplicats al disseny de xarxes de control i planificació territorial

Abstract

La valoració actual de la qualitat de l’aire es realitza mitjançant les dades procedents d’estacions de control que mesuren un reduït nombre de contaminants. La valoració feta a través dels nivells de concentració de contaminants primaris aporta un limitat nivell d’informació ja que es deixen d’avaluar els compostos amb potencial tòxic més elevat com ho són diferents famílies químiques de compostos orgànics volàtils, semi-volàtils i hidrocarburs aromàtics policíclics. No es coneix un criteri de situació dels punts de control de les xarxes actuals de la contaminació atmosfèrica, fet que provoca que en nombroses ocasions no s’aportin dades significatives dels nivells de concentració en les àrees habitades. Depenent de les condicions meteorològiques i orogràfiques i de la situació de les fonts emissores es poden observar elevades diferències de nivells de contaminats fins i tot en àrees urbanes no molt extenses. Per donar resposta a la problemàtica plantejada i dotar a les administracions responsables d’eines de planificació territorial i d’optimització de recursos de control, el LCMA ha desenvolupat, mitjançant tècniques de modelització numèrica, sistemes de predicció d’impactes que permeten conèixer per a diferents situacions meteorològiques (evolució en els diferents mesos de l’any o per a diferents franges horàries: 0-8, 8-16 i 16 a 24 hores) les zones de l’àrea urbana que poden presentar concentracions màximes i mínimes de contaminants. Els resultats derivats de la generació dels mapes d’impacte permet dissenyar la xarxa de control necessària pera disposar d’una avaluació real del nivell de contaminació, determinar les zones idònies per a la instal·lació de noves activitats emissores i la programació d’activitats amb alt poder emissor en períodes de mínim impacte. L’àmbit d’aplicació pot contemplar no únicament una zona urbana sinó zones mancomunades que permetin la instal·lació d’activitats d’elevat potencial emissor amb mínim impacte sobre la població, augmentant l’acceptació de les mateixes, fet que constitueix actualment una problemàtica important degut a les polítiques històricament aplicades per aquest tipus d’instal·lacions. La validació dels sistemes de predicció s’han realitzat en diferents escenaris reals un cop generades les bases de dades necessàries per l’aplicació de models numèrics d’elevada precisió (determinació de nivells d’impacte fins a nodes de 100x100 metres) aconseguint una important reducció de costos de control amb la generació de nous indicadors ambientals que permeten d’una forma més sostenible el control de la qualitat de l’aire en zones habitades.