La recerca en sostenibilitat es troba molt lligada a l’evolució de la ciència de la sistèmica i la complexitat, ja que la mateixa definició de desenvolupament sostenible donada per Brundtland a l’any 1987 parla de conjugar el desenvolupament de les diferents dimensions de la sostenibilitat. De fet, parla de l’evolució d’un sistema complex i d’haver de cobrir no solament les necessitats de les generacions actuals (intrageneracional) si no, també, les necessitats de les generacions futures (intergeneracional). Això, implica l’estudi de les possibles evolucions futures d’aquest sistema complex que conforma el binomi humanitat-medi ambient.
L’evolució històrica de la sistèmica i de la complexitat des de les seves dues perspectives (L. Von Bertalanffy i Kurt Lewin) ha donat lloc a tota una sèrie de metodologies sistèmiques d’anàlisi dels sistemes complexos, que han comportat el desenvolupament de múltiples eines de mesura, modelització i avaluació dels sistemes, les quals es poden aplicar als problemes concrets que ens trobem quan fem recerca en sostenibilitat.
Una de les corrents de la metodologia sistèmica es basa en la visió matemàtica, quantitativa, dels sistemes complexos de L. Von Bertalanffy, la qual va exposar magistralment en la seva obra “Teoria General de Sistemes”. Aquesta visió, ha donat lloc a multitud d’eines, com per exemple la dinàmica de sistemes desenvolupada en el MIT en els anys 50 per J.W. Forrester, l’econometria aplicada per relacionar diverses dimensions de la sostenibilitat, les xarxes complexes, etc. Eines que podem aplicar quant treballem amb dades quantitatives i en general, en problemàtiques en les quals el pes del medi ambient (la dimensió de la sostenibilitat més estudiada), és important.
L’altra corrent de la metodologia sistèmica es basa en la visió qualitativa dels sistemes complexos que tenia Kurt Lewin i que l’escola de Tavistock de Londres en els anys 40 va desenvolupar, culminant amb l’obra de P.B. Checkland de l’any 1972 “Systems Research and Behavioral Science”. Amb aquesta visió s’han desenvolupat diverses eines, com les proposades per Michel Godet (MICMAC, MACTOR, MORPHOL), multicriterial, taules input-output, etc. Eines que podem utilitzar quant treballem amb dades qualitatives i en general, en problemàtiques en les quals el pes de les dimensions social i econòmica son importants.
En aquesta ponència volem presentar les dues grans corrents de metodologies sistèmiques i les seves eines, així com les seves possibilitats d’ús.
