L’ increment en el preu de subscripció a les revistes científiques i la generalització de l’ús d’Internet i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han originat l’aparició d’un nou model de comunicació científica. Aquest nou model, fonamentat en l’accés obert a les publicacions científiques, facilita la difusió del coneixement i de les idees més enllà de les restriccions imposades pels interessos comercials. Des dels seus inicis, a principis de la dècada actual, s’han succeït arreu diferents iniciatives i declaracions a favor de la filosofia de l’open access (OA). La primera part d’aquesta comunicació descriu breument la història del moviment open access i presenta les seves característiques i objectius principals.
Les dues estratègies més comunes en l’ implementació de l’OA han estat la publicació de revistes en accés obert i la creació de dipòsits institucionals. Es detallen els principals avantatges i inconvenients d’aquest model de comunicació que suposa una alternativa més sostenible al model tradicional. S’analitza especialment la millora que suposa en la difusió i l’accés a la informació científica generada pels investigadors. Es presenta l’OA com una eina que permet reduir la fractura o bretxa informacional i, per tant, contribuir al desenvolupament humà i sostenible (DHS) de les societats.
La segona part del document recull els principals recursos d’informació en accés obert d’interès per a la recerca en sostenibilitat. Des de fa uns anys, les pròpies institucions científiques i acadèmiques s’han compromès amb l’accés lliure al coneixement. Com a resultat, estan articulant polítiques que afavoreixen i recolzen la creació de dipòsits institucionals d’accés obert amb l’objectiu d’afavorir la visibilitat i l’impacte de l’activitat científica i acadèmica. Es descriu, especialment, UPCommons, el portal d’accés obert al coneixement de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i els diferents dipòsits que hi formen part. Es valora la presència en accés obert de la producció científica generada en la UPC sobre sostenibilitat i es constata que aquesta no és encara majoritària. Finalment, es presenten les conclusions i les perspectives de futur.
