L'aprovació de la Llei de 20 de juliol de 1957, de reforma dels ensenyaments tècnics, assenyala una fita molt destacada dins la història de l'ensenyament tècnic a Espanya, que suposa l'inici de diversos canvis legislatius posteriors. Aquesta llei abasta el conjunt de l'ensenyament tècnic, en totes les branques i nivells; mai fins llavors s'havia proposat un plantejament global com aquest. Per les conseqüències en la seva aplicació, va tenir incidència en quasi tots els aspectes de l'estructura actual dels estudis d'enginyeria i d'arquitectura. En aquest treball intentaré analitzar amb cert detall i concreció el contingut de la reforma,el procés d'elaboració i aprovació de la Llei, l'estat d'opinió abans i després en els estaments professionals que hi estaven afectats, la posada en marxa i les conseqüències en els primers anys i en els posteriors, el significat de la Llei com a inici del procés d'integració de l'ensenyament tècnic en el conjunt de l'ensenyament superior i la progressiva integració en el sistema universitari a través de les modificacions legals posteriors, de les quals es farà esment, encara que no s'analitzaran detalladament. Analitzaré aquests aspectes de manera general per a les escoles tècniques de totes les branques i de tot l'Estat, amb referències més concretes a l'àmbit de
Catalunya i de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona.
