Los conflictos sobre el espacio público urbano forman parte de la idiosincrasia de la
convivencia en las ciudades. Así ha sido desde siempre, pero ahora seguramente estamos
asistiendo a un momento de cierta crisis, o percepción de crisis, respecto a la convivencia
en el espacio público urbano. Este malestar respecto al espacio público es evidente en el
contexto español, como atestigua la proliferación, en los últimos años, de ordenanzas
municipales sobre “civismo”, pero esta tendencia también se produce en el contexto
internacional, al menos en las democracias avanzadas occidentales (Fyfe et al 2006). En
este artículo se analiza los principales aspectos de este proceso.
The uses of public space are part of idiosyncrasy of coexistence in cities. This process has
been always conflictive; nevertheless we are witnessing a moment of crisis, or crisis
perception, in terms of population coexistence in public spaces. This perceived annoyance
is quite evident in the context of Spanish cities, as it is evidenced by the proliferation of
municipal regulations related to citizens civic conduct, although this tendency is also present
in the international context, at least at advanced occidental democracies (Fyfe et al, 2006).
At the same time that States deregulate economical aspects, the only field where them
reinforce their securitize paper.
Els conflictes sobre l’espai públic urbà formen part de la idiosincràsia de la convivència a les ciutats. Així ha estat des de sempre, però ara segurament estem assistint a un moment de certa crisi, o percepció de crisi, respecte a la convivència en l’espai públic urbà. Aquest malestar respecte a l’espai públic és evident en el context espanyol, com testifica la proliferació, en els últims anys d’ordenances municipals sobre civisme, però aquesta tendència també es produeix en el context internacional, com a mínim en les democràcies avançades occidentals (Fyfe et al 2006). En aquest article s’analitzaran els principals aspectes d’aquest procés.
