Las ciudades pueden ser mecanismos para favorecer tanto la integración como la exclusión. En las ciudades del sur de Europa la vivienda y la marginación residencial representan los elementos más importantes y controvertidos que condicionan el asentamiento y la inclusión de la inmigración. A pesar de ello, existe una notable falta de investigación sobre dichos elementos en la literatura de los estudios comparativos de la Europa meridional. La complejidad del patrón de asentamiento y segregación étnica han sido, a menudo, incorrectamente atribuidos únicamente a mecanismos de mercado o a las intratables dinámicas de polarización. Sin embargo, la construcción de un discurso sobre la inmigración requiere un entendimiento claro de la actual inserción residencial de una gran variedad de inmigrantes. Sobre la base de un estudio comparativo de ocho ciudades mediterráneas, en este artículo se analizan las facetas distintivas de la segregación étnica dentro de un contexto societario amplio. Especial énfasis se pone en el papel del sistema de vivienda y los procesos urbanos en la diferenciación étnica y social. Los problemas y sus causas son re-conceptualizados. Se demuestra que niveles bajos de segregación espacial étnica ocultan problemas reales de marginación residencial social. Esta paradoja se origina fundamentalmente en los mecanismos de diferenciación anclados, en la macro escala, en el estado del bienestar, y en el dualismo del sistema de vivienda. Además, se refuerza por las estrategias actuales de renovación urbana.
Cities can be devices for integration as much as for exclusion. In Southern European cities, housing and residential marginalisation represents the most critical and controversial of urban conditions for the settlement and inclusion of immigrants. Yet these issues are conspicuously under-researched in both the international comparative and Southern European literature. The complexity of ethnic housing hardship and segregation are often misleadingly attributed solely to market mechanisms or intractable polarisation dynamics. However, the construction of an urban discourse on immigration requires a clear understanding of the current urban and residential insertion of the large variety of immigrant. Drawing on a comparative analysis of eight Mediterranean cities, this paper reviews the distinctive features of ethnic residential segregation within wider societal and urban contexts, with special focus on the role of housing systems and urban processes of ethnic and social differentiation. Problematics and driving causes are reconceptualised. It is demonstrated that low levels of ethnic spatial segregation conceal a real problem of social residential marginalization. This paradox predominantly originates from wider mechanisms of differentiation rooted in the macro-scale welfare regime arrangements and dualist housing systems. It is additionally reinforced by current urban renewal strategies.
Les ciutats poden ser mecanismes per afavorir tant la integració com l’exclusió. A les ciutats del sud d’Europa l’habitatge i la marginació residencial representen els elements més importants i controvertits que condicionen l’assentament i la inclusió de la immigració. Tot i això, existeix una notable manca d’investigació sobre els esmentats elements en la literatura dels estudis comparatius de l’Europa meridional. La complexitat del patró d’assentament i segregació ètnica han estat, sovint, incorrectament atribuïts únicament a mecanismes de mercat o a les intractables dinàmiques de polarització. No obstant, la construcció d’un discurs sobre la immigració requereix una entesa clara de l’actual inserció residencial d’una gran varietat d’immigrants. Sobre la base d’un estudi comparatiu de vuit ciutats mediterrànies, en aquest article s’analitzen les facetes distintives de la segregació ètnica en el sí d’un context societari ampli. Especial èmfasi recau en el paper del sistema d’habitatge i els processos urbans en la diferenciació ètnica i social. Els problemes i les seves causes són re conceptualitzats. Es demostra que nivells baixos de segregació espacial ètnica amaguen problemes reals de marginació residencial social. Aquesta paradoxa s’origina fonamentalment en els mecanismes de diferenciació establerts, en la macro escala, en l’estat del benestar, y en el dualisme del sistema de vivenda. A més a més, es veu reforçat per les estratègies
