Hacer un balance de una década de funcionamiento de la Ley 388 de 1997, más conocida como Ley de Ordenamiento Territorial, resulta al mismo tiempo una tarea arriesgada pero atractiva, dado que para algunos resulta muy pronto para tal ejercicio cuando para otros es apenas justo. El presente artículo examina, desde la lectura de documentos oficiales y de la experiencia propia del autor, lo ocurrido en el departamento del Tolima entre los años 1997 y 2007 en relación a la aplicación de la citada Ley, concluyendo que la motivación, válida de la misma, ha sido objeto de la manipulación perversa de los propietarios de la tierra rural y urbana fortalecido la privatización del ordenamiento del territorio.
To balance a decade since law 388, 1997 began to be valid, which is know as
Territorial Organization. This is at the same time a risky task but it has called my attention. Due
to the fact that for some authors is sooner to develop this exercise Meanwhile others think is
fair. This article examines from official documents and the author’s own experience. What
happened in Tolima’s Department between 1997 and 2007. in relation to the law cited above.
Concluding that the motivation of the wicked owners of the rural and urban lands strengthening
privatization of the Territorial Organization.
Fer un balanç d’una dècada de funcionament de la Llei 388 de 1997, més coneguda com Ley de Ordenamiento Territorial, resulta al mateix temps una feina arriscada però atractiva, donat que per alguns resulta molt aviat tal exercici i per altres és molt just. El present article examina, des de la lectura de documents oficials i de l’experiència pròpia de l’autor, el transcorregut en el departament del Tolima entre els anys 1997 i 2007 en relació a l’aplicació de l’esmentada Llei, concloent que la motivació vàlida d’aquesta ha estat objecte de la manipulació perversa dels propietaris de la terra rural i urbana, enfortint la privatització de l’ordenació del territori.
