La Comuna 7 de la ciudad de Barrancabermeja, está construyendo desde hace más de 10 años, una propuesta participativa de ordenación territorial con perspectiva regional, que permita disminuir los problemas de desequilibrio espacial, de segregación social y de violencia que afectan, no solo a la Comuna sino a la ciudad en general. Dentro de este marco general de análisis, el artículo busca (dentro de un marco de cualificación de la realidad social), visibilizar un proceso comunitario que ha retomado las herramientas de planeamiento urbano de la Ley 388 de 1997, para construir acciones colectivas de resistencia civil frente a los grupos armados ilegales, al tiempo que avanza en procesos de participación efectiva de sus pobladores, en la toma real de las decisiones que atañen a su propio desarrollo socio-territorial.
Commune 7 from Barrancabermeja, is constructing for more than 10 years, a
participative proposal of territorial organization with regional perspectives that allow decreasing
problems of inequality of spaces, social segregation and violence that not only affects this
commune but also the city. In this general framework of analysis, this article aims (within the
framework of qualification of the social reality) to observe a communitarian process that has
took up again the tools of urban planning of the law 388, 1997. In order to construct collective
actions of civil resistance against illegal armed groups, and at the same time, the processes of
effective participation of its inhabitants that go in advance when making decisions that concerns
to its own socio- territorial development.
La Comuna 7 de la ciutat de Barrancabermeja està construint des de fa més de 10 anys una proposta participativa d’ordenació territorial amb perspectiva regional, que permeti disminuir els problemes de desequilibri espacial, de segregació social i de violència, que no només afecten a la Comuna sinó a la ciutat en general. Dins aquest marc general d’anàlisi, l’article busca (dins un marc de qualificació de la realitat social), visualitzar un procés comunitari que ha tornat a utilitzar les eines de planejament urbà de la Llei 388 de 1997, per construir accions col·lectives de resistència civil front als grups armats il·legals, al mateix temps que avança en processos de participació efectiva dels seus habitants, en la presa real de les decisions que afecten als seu desenvolupament socioterritorial.
