Enajenación de inmuebles en Colombia en el marco de la Ley 388 de 1997

Abstract

En Colombia existe una legislación importante sobre los lineamientos jurídicos y técnicos para la adquisición de predios tanto de nivel urbano como rural, en particular, cuando uno de los actores o intervinientes en ese proceso de adquisición es el Estado. En tal sentido, se ha reglamentado en relación con la enajenación forzosa y enajenación voluntaria. Dicha reglamentación incluye los procedimientos a seguir en los casos en que la entidad Estatal es la que requiere el bien inmueble, bien sea para su uso o para una obra pública, que por ende, es de beneficio general. De acuerdo con esta reglamentación y procedimientos vigentes y a las situaciones reales vividas en los últimos diez años, es importante realizar ajustes a esta normatividad, que permitan mejorar los procedimientos y minimizar los perjuicios generados para alguna de las partes.

In Colombia, there is an important legislation over legal and technical lineaments to acquire properties in urban or rural zones. In particular, when one of the actors or a person that intervenes in the process of acquisition is the State. In this sense, it is regulated in relation to the forced alienation and the volunteer alienation. The regulations include procedures that should be followed in cases when the State Entity wants to buy the real state. In any case, if the real state’s owner is going to use it or for a public work and therefore it is for a general benefit. According to valid regulations and procedures, this should include vivid real situations, in the last ten years is important to highlight adjustments to this normality that allows improving procedures and minimize prejudices for one of the parts.

A Colòmbia existeix una legislació important sobre els lineaments jurídics i tècnics per l’adquisició de predis tant a nivell urbà com rural, en particular, quan un dels actors o interventors en aquest procés d’adquisició és l’Estat. En tal sentit, s’ha reglamentat en relació a l’alineació forçosa i l’alineació voluntària. Aquesta reglamentació inclou els procediments a seguir en els casos en què l’entitat estatal és la que requereix el bé immoble, ja sigui per ús propi o per una obra pública que, per tant, és de benefici general. D’acord amb aquesta reglamentació, els procediments vigents i les situacions reals viscudes en els últims deu anys, és important realitzar reajustaments a aquesta normativa, que permetin millorar els procediments i minimitzar els perjudicis generats per alguna de les parts.