En América Latina, Colombia tiene reconocimiento en los medios académicos y de la administración pública relacionada con la financiación del desarrollo urbano, como un país que posee una experiencia importante en el empleo de la contribución de valorización . Mediante este instrumento se recuperan parte de los incrementos en el precio del suelo derivados de la ejecución de obras públicas por parte del Estado. Es decir, actúa parcialmente como un instrumento de recuperación de plusvalías, aunque tiene un límite de cobro, establecido por el costo de la obra, que impide que la recuperación tenga como referente el mayor valor adquirido por el suelo .
El presente artículo informa acerca de la experiencia de la ciudad de Bogotá, entre los años 2000 a 2004, en la aplicación de un instrumento diferenciado, pero complementario de la contribución de valorización, denominado participación en la plusvalía. El objetivo explícito de este instrumento es recuperar entre el 30% y el 50% de la plusvalía generada por acciones del Estado, ya no solo circunscritas a la ejecución de obras públicas, sino debidas a acciones urbanísticas de las entidades públicas.
Regulations in urban matters in Latin America create benefits for landowners in the
form of higher returns which tend to be well received, especially by those who have land where
they have concentrated more benefits, for example, when the zoning plans authorize
urbanization in an area but in limit in another, or when building codes stimulates a type of
housing and forgive the provision of infrastructure. However, urban regulations that impose
burdens on urbanization, as the provision of main roads, dedication of land for environmental
purposes, including housing, the readjustment of land with neighbors or the payment of special
charges, generates a strong resistance. In this context, the article deals with the principle laid
down in Act 388 of 1997 equitable distribution of burdens and benefits, to present preliminary
results of research sponsored by the Lincoln Institute of Land Policy, which seeks to measure
how the benefits and regulatory burdens are exerting recently established an impact on the
prices of undeveloped land.
A Amèrica Llatina, Colòmbia té reconeixement en els medis acadèmics i de l’administració pública relacionada amb el finançament del desenvolupament urbà, com un país que posseeix una experiència important en el treball de la contribución de valorización. Mitjançant aquest instrument es recuperen part dels increments en el preu del sòl derivats de l’execució d’obres públiques per part de l’Estat. És a dir, actua parcialment com un instrument de recuperació de plusvàlues, encara que tenen un límit de cobrament, establert pel cost de l’obra, que impedeix que la recuperació tingui com a referent el major valor adquirit pel sòl.
El present article informa sobre l’experiència de la ciutat de Bogotà, entre els anys 2000 i 2004, en l’aplicació d’un instrument diferenciat, però el complementari de la contribució de valorització denominat participació en la plusvàlua. L’objectiu explícit d’aquest instrument és recuperar entre el 30% i el 50% de la plusvàlua generada per accions de l’Estat, no només circumscrites a l’execució d’obres públiques sinó degudes a accions urbanístiques de les entitats públiques.
