Los instrumentos de planeamiento urbanístico en la ley 388 de 1997

Abstract

La promulgación de la Ley de Desarrollo Territorial 388 de 1997, se convierte en un punto de inflexión en la planificación territorial colombiana. Es por tal razón que el propósito central del artículo, está encaminado hacia el análisis de la estructura general de la Ley 388 de 1997, así como de la eficacia de los diferentes instrumentos de planeamiento urbano. Para ello los autores, buscaron desde una perspectiva metodológicamente cualitativa, inducir un conocimiento reflexivo con base en la experiencia adquirida durante ocho años de trabajo en varias regiones del país en los temas relacionados con el ordenamiento del territorio. Finalmente el documento aclara interrogantes frente a la jerarquía de los componentes de los planes de ordenamiento, así como en la aplicabilidad de los instrumentos de gestión del suelo en los procesos de construcción de ciudad.

The promulgation of the Law on Territorial Development 388 1997, becomes a turning point in Colombian territorial planning. It is for this reason that the central purpose of the article is aimed toward analyzing the overall structure of Act 388 of 1997, as well as the effectiveness of the various instruments of urban planning. To that end the authors sought from a qualitative approach, inducing a reflexive knowledge based on experience gained during eight years of work in several regions of the country on issues related to spatial planning. Finally, the document clarifies questions facing the hierarchy of components of the management plans, as well as the applicability of the instruments of land management in the construction processes of town.

La promulgació de la Llei de Desenvolupament Territorial 388 de 1997, es converteix en un punt d’inflexió en la planificació territorial colombiana. És per tal raó que el propòsit central de l’article està encaminat cap a l’anàlisi de l’estructura general de la Llei 388 de 1997, així com de l’eficàcia dels diferents instruments de planejament urbà. Per això, els autors han buscat des d’una perspectiva metodològicament qualitativa, induir un coneixement reflexiu amb base a l’experiència adquirida durant vuit anys de treball en vàries regions del país amb temes relacionats amb l’ordenació del territori. Finalment, el document aclareix interrogants front a la jerarquia dels components dels plans d’ordenació, així com en l’aplicabilitat dels instruments de gestió del sòl en els processos de construcció de ciutat.