Un model de decisió per al mercat interbancari

Abstract

In the context of a banking organization, the medium and short term planning is fundamentally based on the conduction of the liability flows (inert and exogenous) towards some asset flows (voluntary, subject to constraints). However, there is a type of liability which is voluntary like the assets. This is the inter-bank liability which can be contracted directly to other banks. The optimization of the levels of this liability is the subject dealt with in this paper.

The tool used to solve this problem has been dynamic programming, and those systems of decomposition that simplify the determination of the optimum policy Neither the legal implications of this activity (e.g. the attitude of the "Banco de España") nor the difficulties of estimating the exogenous variables used, are addressed to in this work.

Dins una entitat bancària, la planificació a curt i a mitjà termini passa fonamentalment per l'adequació del flux de passiu-inercial, exogen, cap a uns fluxos d'actiu, -voluntaris, subjectes a restriccions-; hi ha però, una classe de passiu que, com l'actiu, és voluntari, es tracta del passiu que es pot contractar directament a altres bancs, l'anomenat passiu interbancari. L'optimitzxació dels nivells d'aquest passiu és el tema que aquí tractarem. L'instrument emprat per a resoldre aquest problema ha estat la programació dinàmica; s'han cercat aquells sistemes de descomposició que simplifiquin la determinació de la política òptima. En aquest treball no tractarem ni l'entorn legal d'aquesta activitat (p.e. l'actitud del "Banco de España"), ni les dificultats de l'estimació de les variables exògenes utilitzades.