Las ciudades contemporáneas enfrentan grandes retos como el de ser territorios inteligentes.
Esto implica cambios que conduzcan hacia ciudades más sustentables: económicamente
competitivas, conscientes de su influencia en la conservación del medio ambiente, con menos
diferencias sociales y más participación ciudadana. En las últimas décadas, las
transformaciones físicas y sociales importantes que han sufrido las grandes ciudades han sido
generadas por la sociedad y consolidadas por las autoridades (bottom-up), por ejemplo, la
gentrificación, sub-centralidad, formación de metrópolis, megalópolis o regiones. Sin embargo,
especialmente en países en vías de desarrollo, estos cambios no tienen la reciprocidad
esperada (top-down) ya que solamente se generan planes rígidos e incapaces de responder a
procesos y cambios reales. En este trabajo se presenta un modelo que permite cuantificar la
accesibilidad de la red urbana con el fin de establecer su estructura territorial por considerarla
el elemento básico en estos procesos de acuerdo a lo propuesto por Hillier . A partir de esto y
con la directriz de generar territorios inteligentes, exploramos aspectos de la estructura
territorial y movilidad, que presentamos como cinco aplicaciones a problemas urbanos:
revitalización/reciclamiento de zonas urbanas, localización de equipamiento y proyectos
estratégicos, sub-centralidad, transporte público y movimiento peatonal.
The contemporary cities face great challenges in order to become in smart places. These changes lead to more sustainable cities: economically competitive, aware of their influence on the conservation of the environment, with small social differences and more citizen participation. In recent decades, the physical and social transformations that have suffered major big cities have been generated by local society and consolidated by the authorities (bottom-up). However, particularly in developing countries, these changes do not have the expected reciprocity (top-down) since in that cases they only generate inflexible planning which is incapable to respond to actual challenges and processes. This paper presents a model for assessing the accessibility of urban networks in order to detect territorial structures by considering this basic element as it has been proposed by Hillier. Parting of this approximation and guided by smart places criteria, we explore some aspects of the territorial structure and mobility, in five applications to solve urban problems: revitalization / urban regeneration, facility provision, strategic projects, sub-centre, public transportation and pedestrian movement.
Les ciutats contemporànies afronten grans reptes com el d’ésser territoris intel·ligents. Això implica canvia que condueixen cap a les ciutats més sustentables: econòmicament competitives, conscients de la seva influència en la conservació del medi ambient, amb menys diferències socials i més participació ciutadana. En les últimes dècades, les transformacions físiques i socials importants que han patit les grans ciutats han estat generades per la societat i consolidades per les autoritats (bottom-up), per exemple, la gentrificació, la subcentralitat, la formació de metròpolis, megalòpolis o regions. En canvi, especialment en països en vies de desenvolupament, aquests canvis no tenen la contrapartida esperada (top-down), ja que només es generen plans rígids i incapaços de respondre a processos i canvis reals. En aquest treball es presenta un model que permet quantificar l’accessibilitat de la xarxa urbana amb la finalitat d’establir la seva estructura territorial per considerar-la l’element bàsic en aquests processos d’acord a les propostes de Hillier. A partir d’això i amb la directriu de generar territoris intel·ligents, explorem aspectes de l’estructura territorial i mobilitat, que presentem com cinc aplicacions a problemes urbans: revitalització/reciclatge de zones urbanes, localització d’equipament i projectes estratègics, subcentralitat, transport públic i moviment peatonal.
