En la solución arquitectónica de la realidad predomina la tendencia a presentarla
como imágenes y con ello como simulacro. Para mostrarlo presento la “lectura” de un edificio
ordinario en el paisaje urbano de Tijuana, un hotel de paso. El recorrido del lugar da cuenta de
los detalles constructivos de un hecho social asumido a la manera de espectáculo, donde los
actores involucrados comparten los supuestos de la representación. El caso es un botón de
muestra del tejido urbano fronterizo que ofrece al turista y en general al visitante objetos
recurrentes de “lo mexicano” encapsulado sobre pedido. Obedece también a la clasificación
genérica y maniquea de los espacios del bien y del mal, cuyos referentes respectivos son las
ciudades gemelas ubicadas al Norte y Sur de la Línea Internacional. Termino con la versión
reciente de la fórmula que pretende consagrar el espacio bueno: el vecindario defensivo.
Nowadays, in the architectural solution of reality prevails the tendency to portray it using images, and thus as sham architecture. In order to show this tendency I present an interpretation of a conventional building representative of Tijuana’s landscape: a motel. The tour of the site gives an account of the construction details of a social assumption in the manner of spectacle where actors share the assumptions of representation. The case is a just a sample of the urban fabric border that offers tourists and visitors in general recurrent objects of "Mexican" aspects encapsulated on request. This representation obeys also to the generic classification and Manichean of spaces of good and evil, which have parallel in the twin cities located north and south of the international border [Tijuana & San Diego]. The paper finalizes with the recent version of the formula that seeks to devote the “good” spaces: the gated communities.
En la solució arquitectònica de la realitat predomina la tendència a presentar-la com imatges i, amb això, com un simulacre. Per mostrar-lo presento la “lectura” d’un edifici ordinari en el paisatge urbà de Tijuana, un hotel de pas. El recorregut del lloc proporciona els detalls constructius d’un fet social assumit de forma d’espectacle, on els actors involucrats comparteixen els suposats de la representació. El cas és un botó de mostra del teixit urbà fronterer que ofereix al turista i, en general, al visitant, objectes referents a lo mexicano encapsulat sobre comanda. Obeeix també a la classificació genèrica i maniquea dels espais del bé i del mal, els respectius referents dels quals són les ciutats bessones ubicades al Nord i al Sud de la Línia Internacional. Finalitzo amb la versió recent de la fórmula que pretén consagrar l’espai bo: el veïnat defensiu.
