L'article presenta un mètode de traçat vectorial de caràcters alfanumèrics sobre tub de Raigs Catòdics. El fet d'haver escollit prèviament un conjunt restringit de vectors de diferents mòduls i pendents que permeten de generar tots els caràcters del codi ASCII fa que les necessitats de memòria per a emmagatzemar la informació corresponent als diferents caràcters sigui raonable, amb una circuiteria força simplificada.
El problema principal d'aquesta representació és la deformació del grafisme dels caràcters deguda al filtrat que necessàriament es produeix en els circuits de deflexió. Això porta a la necessitat de minimitzar l'error màxim sobre la pantalla entre els caràcters real i desitjat, escollint l'òptima entre totes les maneres possibles de generació d'un caràcter. En aquest sentit, es dedueix un algorisme per a aquesta minimització, basat en l'estudi de l'error donat pels diferents colzes de les funcions tensió de deflexió-temps.
Els resultats que es presenten permeten de concloure que aquest mètode obté qualitats comparables als mètodes vectorials més sofisticats.
This paper presents a method of vectorial plotting of alphanumeric characters on a cathode ray tube display.
A restricted set of vectors of several sizes and slopes, previously chosen, making possible the generation of the ASCII code characters, proves to require only a reasonalbe amount of memory to store the information corresponding to the different characters, and necessitates a quite simplified circuitry.
The main problem of this representation is the deformation of the characters' graphics, due to the filtering to be undergone in the deflection circuits. This leads to the need for the minimization of the biggest error on display between a real, and a desired character, by selecting the optimal among all the possible ways of generating a character. In this regard an algorithm is described for this minimization, based on the study of the error corresponding to the different elbows of the deflection voltage vs. time function.
The results shown lead to the conclussion that with the method described it is possible to achieve a quality comparable to that of the most sophisticated vectorial methods.
