El tranvía, hilo conductor de una política de reorganización de los espacios de la ciudad
Cita com:
hdl:2099/3861
Document typeArticle
Defense date2007-11-17
Rights accessOpen Access
All rights reserved. This work is protected by the corresponding intellectual and industrial
property rights. Without prejudice to any existing legal exemptions, reproduction, distribution, public
communication or transformation of this work are prohibited without permission of the copyright holder
Abstract
La problemática de movilidad actual encuentra su origen en una política urbana que ha favorecido, durante varias décadas, el desarrollo del uso masivo del automóvil en la mayoría de las ciudades a lo largo y ancho del mundo. Esta elección del sistema de movilidad ha determinado la relación existente entre los modos de desplazamiento y la forma urbana. Así mismo, la transformación constante y progresiva de las morfologías urbanas es una de las consecuencias- entre otras- de una circulación automotriz cada vez más importante y que consume cada vez más espacios. Como explica Pierre Merlin: “En el medio urbano, debemos tener en cuenta por separado el espacio ocupado para la circulación y para los estacionamientos… Se ha podido estimar que el automóvil consume 8 veces más espacio, tanto cuando transita (espacio de circulación) como cuando se encuentra detenido (espacio de aparcamiento) que el autobús. Combinando los dos, y dependiendo del motivo de los desplazamientos, un desplazamiento en coche acapara entre diez (motivado por compras, ocio o negocios) y veinte (migraciones alternantes) veces más espacio que el mismo desplazamiento efectuado en transporte colectivo.” (Pierre Merlin, L´aménagement du territoire, Paris, PUF, 2002). Uno de los aspectos más preocupantes del desarrollo del uso del automóvil es el aumento espectacular, en los últimos años, del parque automotriz en el mundo y las repercusiones que esto produce en el espacio urbano. La problemàtica de la mobilitat actual té el seu origen en una política urbana que ha afavorit, durant diverses dècades, el desenvolupament de l'ús massiu de l'automòbil en la majoria de les ciutats arreu del món. Aquesta elecció del sistema de mobilitat ha determinat la relació existent entre les modalitats de desplaçament i la forma urbana. Així mateix, la transformació constant i progressiva de les morfologies urbanes és una de les conseqüències- entre d'altres- d'una circulació automotriu cada vegada més important i que consumeix cada vegada més espais. Tal i com explica Pierre Merlin: "En el medi urbà, hem de tenir en compte separadament l'espai ocupat per a la circulació i per als estacionaments... S'ha pogut estimar que l'automòbil consumeix 8 vegades més espai que l'autobús, tant quan transita (espai de circulació) com quan es troba detingut (espai d'aparcament). Combinant els dos, i depenent del motiu dels desplaçaments, un desplaçament amb cotxe acapara entre deu (motivat per compres, lleure o negocis) i vint (migracions alternants) vegades més espai que el mateix desplaçament efectuat en transport col•lectiu. " (Pierre Merlin, L'aménagement du territoire, Paris, PUF, 2002). Un dels aspectes més preocupants del desenvolupament de l'ús de l'automòbil és l'augment espectacular, en els últims anys, del parc automotriu al món i les repercussions que això produeix en l'espai urbà.
Collections
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
NATALIAEl_tranv_a_NEP_cast.pdf | Castellano | 40,19Kb | View/Open | |
NATALIAEl_tranv_a_NEP_cat.pdf | Català | 40,07Kb | View/Open |