Algunes qüestions sobre l'anomenat "problema dels joves i l'habitatge"

Abstract

Les dificultats que els joves tenen actualment per accedir al mercat de l’habitatge semblen haver arribat a un punt extrem. De fet, l’edat d’emancipació de la població jove s’ha anat endarrerint successivament en els darrers vint anys, la qual cosa ha repercutit en les relacions familiars, la demanda d’habitatge, els índexs de natalitat i la construcció dels itineraris biogràfics. Establir diagnòstics i remeis miraculosos parlant només de mitjana de mitjanes és sempre un recurs agosarat i reduccionista, especialment quan es tracta d’un col·lectiu que integra múltiples casuístiques. Malgrat tot, les magnituds globals ofereixen indicis no massa optimistes sobre la inserció de les persones joves al mercat de treball i al mercat de l’habitatge.

Young people’s difficulties in gaining access to the housing market seem to have reached an extreme point. In fact, the emancipation age has been increasing progressively over the last twenty years, which has had repercussions in family relationships, housing demand, the birth rate and the construction of life paths. To carry out diagnoses and suggest miraculous remedies based upon the average of averages is always a bold and reductionistic resort, especially when dealing with such a heterogeneous group of people integrating multiple casuistries. In spite of all this, the global magnitudes do not offer particularly optimistic indications relating to the insertion of young people within the labour and housing markets.

Las dificultades que los jóvenes tienen actualmente para acceder al mercado de la vivienda parecen haber llegado a un punto extremo. De hecho, la edad de emancipación de la población joven se ha retrasado sucesivamente en los últimos veinte años, la cual cosa ha repercutido en las relaciones familiares, la demanda de vivienda, los índices de natalidad y la construcción de los itinerarios biográficos. Establecer diagnósticos y remedios milagrosos hablando sólo de media de medias es siempre un recurso arriesgado y reduccionista, especialmente cuando se trata de un colectivo que integra múltiples casuísticas. A pesar de todo, las magnitudes globales ofrecen indicios no demasiado optimistas sobre la inserción de las personas jóvenes al mercado de trabajo y al mercado de la vivienda.