La universitat ha estat tradicionalment una caixa negra on la societat hi entra amb dos inputs concrets: demanda de formació i de recerca (específica i genèrica), i els outputs que la universitat retorna són persones formades que s’incorporen a les necessitats de la societat i al teixit econòmic productiu, i la transferència de coneixements i tecnologia. Aquest model és clarament limitador de la relació que la universitat ha de tenir amb la societat, i més concretament l’entorn territorial en el qual està inscrita. Cal que opti per un model on els inputs puguin venir també de molts altres àmbits i es faci possible una interacció amb els principals agents socials.