La soberanía alimentaria en el debate de las relaciones internacionales

Abstract

El concepto de soberanía rebasa el abastecimiento alimentario, para abarcar también otros mecanismos y recursos que garanticen su viabilidad a medio y largo plazo, lo que exige que el tema sea abordado con una mirada compleja. Es necesario conjugar aspectos como el respeto al medioambiente, el mantenimiento de la biodiversidad y una ética en la implementación de las políticas económicas con el sentido de justicia social y apoyo a los más desfavorecidos. Además, debe satisfacer una serie de condiciones que redunden en el bienestar de la sociedad donde se entronca, incluida una cierta llamadas a los valores locales o regionales.

La sobirania alimentària constitueix una qüestió de debat permanent amb una gran càrrega sociopolítica. Tradicionalment, i des d'un enfocament logístic i econòmic, s'ha vingut parlant d'autonomia o autoabastament alimentari, recorrent al balanç del comerç exterior. No obstant, i de forma més recent, l'enfocament és més complex i es planteja amb unes dimensions diferents. No es tracta només de produir per a aconseguir una autonomia alimentària, sinó també de disposar dels mecanismes i recursos necessaris perquè aquest objectiu sigui sostenible. Ha de satisfer, a més, una sèrie de condicions que redunden en el benestar de la societat on s'entronca, inclosa una certa crida als valors locals o regionals.