Show simple item record

dc.contributor.authorLois Alcázar, Sergi
dc.contributor.authorMartínez Duran, Anna
dc.date.accessioned2015-05-07T13:46:43Z
dc.date.available2015-05-07T13:46:43Z
dc.date.issued2014-12
dc.identifier.citationLois Alcázar, Sergi; Martínez Duran, Anna. Esglésies d’urgència per a la perifèria de Barcelona. A: XXXVIIè Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. "Patrimoni sacre: permanent innovació". Barcelona: AADIPA; COAC, 2014, p. 1-4.
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099/16386
dc.description.abstractAquest treball d’investigació s'emmarca dins del Màster de Projecte Integrat d'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura La Salle (URL) i és part d'una reflexió més extensa sobre la construcció de la perifèria barcelonina en els anys del desarrollismo franquista. El ràpid creixement dels suburbis va donar lloc a la creació d'una massa urbana descontrolada amb evidents deficiències en equipaments i urbanització. A través de dos exemples molt concrets, dues petites esglésies provisionals als barris del Verdum i la Trinitat Nova, ens apropem a una realitat social, arquitectònica i religiosa convulsa, en ple procés de canvi cap a una modernitat que, en els tres aspectes, marcarà profundament el paisatge humà d'aquests barris. La investigació neix amb dos objectius: posar en valor la modernitat d'una arquitectura construïda de manera precària i gairebé anònima, i conèixer la tradició constructiva que s'inicia en aquests anys i que constitueix la gran massa edificada de l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquesta manera podrem afrontar avui dia a la seva transformació i rehabilitació, tot conservant el seu esperit original. Les esglésies provisionals de Sant Sebastià i de Sant Josep Obrer van ser construïdes en els anys 1959 i 1960 respectivament per a resoldre la manca d'estructuració parroquial dels nous barris de la ciutat. El barracó de Sant Josep Obrer, d'aspecte extremadament pobre i humil, va ser construït pels propis veïns del barri seguint el projecte dels arquitectes Josep Maria Martorell i Oriol Bohigas, en aquell moment principals ideòlegs del Grup R i impulsors d'una renovada modernitat a Catalunya. Darrera de la seva aparent senzillesa, el projecte de Sant Josep Obrer amaga uns plantejaments radicalment moderns que un any abans els mateixos arquitectes havien assajat a l’església provisional de Sant Sebastià i que van causar una posterior reflexió sobre la relació entre modernitat i Església. En aquest sentit, Sant Sebastià va abordar amb originalitat la introducció de la prefabricació en una indústria de la construcció que poc a poc començava a despuntar després d'una dura postguerra i que serà la protagonista d'una manera de construir pròpia de la perifèria. El treball és una reflexió sobre els mecanismes de projecte i els processos d'anàlisi que podem utilitzar per arribar a comprendre'ls. En aquest sentit, a part d'una recerca històrica i contextual, s'ha realitzat un estudi analític de la documentació existent. Gràcies a això s'ha pogut comprovar per primera vegada com les dues esglésies, malgrat la seva gran diferència formal i estètica, comparteixen la mateixa idea de projecte, com si fossin dues variants d'un mateix model. Tot i l’aparent insignificança dels dos edificis, a través d’ells s’emmirallen bona part dels profunds canvis plàstics, socials i litúrgics que transformaran els edificis religiosos a mitjans del segle XX. Les condicions especials que van portar a la construcció d’aquestes dues esglésies han generat uns models fora d’allò comú en aquell moment i, per tant, fràgils i d’especial interès. En elles trobem solucions enginyoses i innovadores pròpies de les esglésies construïdes en els anys dels canvis conciliars, un ús extremadament funcional i auster de l’espai i una construcció precària però alhora imaginativa. També, les primeres temptatives de construcció de barracons prefabricats de qualitat per a solucionar ràpidament les mancances dels nous barris de la ciutat. El registre que s'ha realitzat amb els dos edificis ens permet documentar i desgranar amb precisió tots els aspectes de projectes que, d'altra manera, quedarien perduts amb el pas del temps i que actualment han desaparegut o es troben en un avançat estat de degradació. Aquest registre analític ens ha de servir també per a comunicar a la societat del s.XXI els valors d'un patrimoni arquitectònic modern molt proper però alhora desconegut i en molts casos, menyspreat.
dc.format.extent4 p.
dc.language.isocat
dc.publisherAADIPA; COAC
dc.relation.ispartof37e: 2014: Barcelona
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica
dc.subject.lcshChurch architecture
dc.subject.lcshArchitecture -- Conservation and restoration
dc.titleEsglésies d’urgència per a la perifèria de Barcelona
dc.typeConference lecture
dc.subject.lemacArquitectura religiosa
dc.subject.lemacEdificis -- Remodelació
dc.description.peerreviewedPeer Reviewed
dc.rights.accessOpen Access
upcommons.citation.authorLois Alcázar, Sergi; Martínez Duran, Anna
upcommons.citation.contributorXXXVIIè Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic
upcommons.citation.pubplaceBarcelona
upcommons.citation.publishedtrue
upcommons.citation.publicationNamePatrimoni sacre: permanent innovació
upcommons.citation.startingPage1
upcommons.citation.endingPage4


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain