Es tracta d’uns projectes dels anys 1981 i 1982, finalitzats respectivament al 1987 i 1992. Tot i que són actuacions independents, originàriament ambdues conformaven el Convent del Roser dels pares Dominics. Els dos edificis estaven separats pel carrer però units per sobre de la porta medieval. Originaris del s. XVI, (Renaixement), la Desamortització de Mendizábal, va convertir l’església en mercat i el convent en ajuntament. Església: El projecte havia de donar solució a un programa de superfície superior a la del contenidor: Biblioteca i Casa de Cultura. Per altre banda resultava evident la necessitat d’enderrocar els afegits que desfiguraven el volum exterior de l’església. Es van introduir de dos nous forjats dins el volum de la nau per acollir l'ús principal de biblioteca que, mitjançant el disseny d'un nou accés, és autònoma respecte de la resta de l'edifici. Això permet, mitjançant un gran vitrall, no perdre el concepte espaial del contenidor, almenys a la zona del creuer. La nova estructura no és recolza en els murs existents essent els forjats exempts de les parets com mostra de respecte i reversibilitat. La cúpula destruïda fa uns anys és recupera a l’exterior tan sols formalment, mitjançant una estructura metàl·lica lo que permet, gràcies a la disposició de petites claraboies, la obtenció d'una gran lluminositat en el centre del edifici. Es manté l’alineació de l’antiga muralla creant exteriorment un petit jardí on es situa l’accés de la biblioteca. Convent: Ja des de la Desamortització l’ús al que es va destinar l’edifici era ajuntament. Per les raons que fossin, al claustre del convent sempre li va mancar l’ala de ponent. L’espai disponible no més permetia encabir-hi l’anella de circulacions. L’accent de la Intervenció arquitectònica es centre essencialment en recuperar els espais i composició originals amb les normals adaptacions a les noves necessitats d’un ajuntament. L'eix formal del projecte completa l'anell de circulacions construint la crugia interior de la quarta ala, (mai construïda), redissenyant la façana que li falta al claustre a base de substituir els elements de pedra i paredat comú per un entramat metàl·lic (religa) i barretes calibrades, seguint la mateixa composició formal. D’aquesta forma es completa la tipologia del convent i es remata el pati, sempre seguint les pautes d’austeritat de l’edifici original. Quant a la façana exterior, es restaura la principal eliminant afegit que la distorsionaven (c/ Major) i es planteja una simple reordenació de forats a la façana de llevant. Una senzilla cornisa uneix les diferents actuacions.