La industrialització de finals del segle XVIII i del segle XIX es produeix fonamentalment
a les ciutats. Com que no podran albergar l’allau migratori en els vells
i antiquats cascs urbans serà necessària una nova forma urbana capaç d’acollir
aquestes creixements. Les estratègies es basaran en nous traçats urbans de gran superfície
amb uns carrers moderns, amples, ben anivellats, amb serveis i transport
col·lectiu i grans mançanes amb un parcel·lari molt regular, capaç d’absorbir les
industries i els nous tipus residencials.
Trobarem tres tipus de traçat: Les avingudes, els “rings” o rondes i els eixamples.
Tots tenen en comú la utilització d’una retícula geomètrica de gran regularitat.
De tots ells els eixamples són els més significatius i el millor exponent de la ciutat
industrial. Aquests teixits basats en traçats viaris són segurament els teixits urbans
de major interès urbanístic projectats en els darrers 200 anys i els que millor
representen el conjunt de paradigmes de l’urbanisme contemporani: densitat,
compacitat, barreja d’usos i flexibilitat, i per tant gaudeixen d’un gran valor patrimonial,
econòmic i social.
The industrialization in the end of 18th century and the beginning of 19th takes place
in the cities. As they are not able to house the immigration wave in the old town premises,
a new urban form will be needed. The strategies will focus in new urban layouts, of
a great area, with wide modern streets, well leveled, with service infrastructure and
mass transportation and great blocks with a very regular division that can host the
industries and the new residential typologies. We will find three kinds of urban layouts: avenues, rings-roads and extensions. All
of them have in common the use of a very regular geometric grid. Among them, the
extensions are the most significant ones and the best exponent of the industrial city.
These plans, based on roads layouts, are the most interesting urban projects from the
last 200 years and the ones that better represent the set of paradigms of the contemporary urbanism: density, compactness, mix of uses and flexibility, and so far enjoy a
great value as social and economic heritage
