Políticas públicas de vivienda, más alla de la construcción. La vivienda el cuarto pilar del estado de bienestar

Abstract

El alojamiento digno es un concepto básico de un modelo de sociedad que busca la cohesión y la justicia social, que quiere garantizar la diversidad y la convivencia y que parte del equilibrio territorial como elemento básico para la construcción y transformación de la ciudad. Ahora bien, ya sea por la estructura de nuestra sociedad o por los desequilibrios sociales de la misma, es evidente que algunos ciudadanos pueden disfrutar plenamente de este derecho mientras que por otros es casi imposible de lograr. Creo que tenemos que tener plena conciencia del papel y la función social de la vivienda más allá del que significa en términos económicos. Nos hay que defender la vivienda como un mercado de uso, no como un mercado financiero. Y, por lo tanto, es evidente que hay que replantear la política de vivienda, el propio concepto de la vivienda social y el concepto de movilidad residencial. Este texto quiero apuntar una serie de reflexiones para considerar el problema de la vivienda como un principio de prioridad social y que nos traen a poner en crisis lo porque y lo cómo de la vivienda de protección oficial tal como lo hemos concebido hasta ahora, por el que es necesaria una política activa y presupuestaría por parte de la administración pública que, bajo un nuevo título que supere el concepto de vivienda de protección oficial tradicional, dé una respuesta proactiva al problema del acceso a la vivienda.

L’allotjament digne és un concepte bàsic d'un model de societat que busca la cohesió i la justícia social, que vol garantir la diversitat i la convivència i que parteix de l’equilibri territorial com a element bàsic per a la construcció i la transformació de la ciutat. Ara bé, ja sigui per l'estructura de la nostra societat o pels desequilibris socials de la mateixa, és evident que alguns ciutadans poden gaudir plenament d’aquest dret mentre que per altres és gairebé impossible d'assolir. Crec que hem de tenir plena consciència del paper i la funció social de l'habitatge més enllà del que significa en termes econòmics. Ens cal defensar l'habitatge com un mercat d'ús, no com un mercat financer. I, per tant, és evident que cal replantejar la política d'habitatge, el propi concepte de l'habitatge social i el concepte de mobilitat residencial. Amb aquest text vull apuntar una sèrie de reflexions per considerar el problema de l'habitatge com un principi de prioritat social i que ens porten a posar en crisi el perquè i el com de l’habitatge protegit tal com l’hem concebut fins ara, fet pel qual és una política activa i pressupostària per part de l’administració pública que, sota un nou títol que superi el concepte d’habitatge protegit tradicional, doni una resposta proactiva al problema de l’accés a l’habitatge.

Dignified housing is a basic concept of a model of society seeking for cohesion and social justice, which wants to ensure diversity and living together and the territorial balance as a basic element for the construction and transformation of the city. So, either the structure of our society or social imbalances it is clear that some citizens can fully enjoy this right while is almost impossible to achieve for others. I think that we have to be fully aware of the role and social function of housing beyond the meaning in economic terms. We must defend housing as a market of use, not as a financial market. And, therefore, it is clear that we must rethink housing policy and the concepts of social housing and residential mobility. This paper wants to point out some thoughts to consider the problem of housing as a principle of social priority highlighting why and how public housing as we have conceived so far, and why is required active and budget policies by the public administration under a new title that overcome the traditional concept of official protection housing, and provide a proactive response to the problem of access to housing.