Efecto barrio y desigualdades: evidencias para desmitificar las políticas urbanas de diversificación residencial

Abstract

A ambos lados del Atlántico, se están desarrollando recurrentemente políticas sociales y de mezcla de tipos de tenencia como mecanismos para confrontar la privación y reducir las desigualdades sociales, aunque sin evidencia clara, y con políticas a menudo causantes de gentrificación, polarización social o dispersión hacia áreas periféricas. Este artículo examina si la diversificación del régimen tenencia de la vivienda es un mecanismo de mitigación de la privación en términos de oportunidades de crecimiento socioeconómico (producción) y acceso a los recursos (consumo), contribuyendo empíricamente a debates más amplios sobre desigualdad, segregación y efecto barrio. Mediante un análisis longitudinal cuantitativo y cualitativo, se analiza hasta qué punto existen en el Gran Londres más oportunidades y acceso a recursos para residentes en alquiler social que viven en barrios de tenencia mixta que para residentes en alquiler social que viven en barrios con concentración de alquiler social. De acuerdo al Índice de Privación Múltiple (IMD por sus siglas en inglés) se pueden contrastar y desvelar cambios en los niveles de privación, así como estudiar correlaciones entre régimen de tenencia, etnia, nivel de ingresos, localización, asequibilidad del barrio y privación. El estudio demuestra que las personas residentes en alquiler social tienen diferentes oportunidades y acceso a recursos, pero estas no dependen o mejoran de acuerdo al nivel de mezcla de tenencia en el barrio. Por el contrario, lo que es crucial es la integración de ambas políticas: las políticas de integración de barrios y las políticas centradas en la gente, así como el acceso des-mercantilizado a servicios de bienestar (como educación, formación y oportunidades de empleo). Además, el artículo disputa el IMD como base empírica para la formulación de políticas públicas y cuestiona el efecto barrio.

A banda i banda de l’Atlàntic, s'estan desenvolupant recurrentment polítiques socials i de barreja de tipus de tinença com a mecanismes per confrontar la privació i reduir les desigualtats socials, encara que sense una evidència clara, i amb polítiques sovint causants de gentrificació, polarització social o dispersió cap a àrees perifèriques. Aquest article examina si la diversificació del règim tinença de l'habitatge és un mecanisme de mitigació de la privació en termes d'oportunitats de creixement socioeconòmic (producció) i accés als recursos (consum), contribuint empíricament a debats més amplis sobre desigualtat, segregació i efecte barri. Mitjançant una anàlisi longitudinal quantitativa i qualitativa, s'analitza fins a quin punt existeixen al Gran Londres més oportunitats i accés a recursos per a residents en lloguer social que viuen en barris de tinença mixta que per a residents en lloguer social que viuen en barris amb concentració de lloguer social. D'acord a l’Índex de Privació Múltiple (IMD per les seves sigles en anglès) es poden contrastar i desvetllar canvis en els nivells de privació, així com estudiar correlacions entre règim de tinença, ètnia, nivell d'ingressos, localització, assequibilitat del barri i privació. L'estudi demostra que les persones residents en lloguer social tenen diferents oportunitats i accés a recursos, però aquestes no depenen o milloren d'acord al nivell de mescla de tinença al barri. Per contra, allò que és crucial és la integració d'ambdues polítiques: les polítiques d'integració de barris i les polítiques centrades en la gent, així com l'accés desmercantilizat a serveis de benestar (com educació, formació i oportunitats d'ocupació). A més, l'article disputa l‘IMD com a base empírica per a la formulació de polítiques públiques i qüestiona l'efecte barri.

On both sides of the Atlantic, are recurrently deployed social and tenure-mixing policies as a means to tackle urban deprivation and reduce social inequalities albeit without sound evidence, with policies often resulting in gentrification, social polarization or dispersal towards peripheral areas. This article explores whether housing tenure diversification is a device for alleviating deprivation in terms of increasing socioeconomic opportunities (production) and access to resources (consumption), and empirically contributes to wider debates on inequality, segregation and neighbourhood effects. Quantitative and qualitative longitudinal analyses examine the extent to which in Greater London there are greater opportunities and access to resources amongst social tenants in mixed-tenure neighbourhoods than amongst those in concentrations of social housing. Changes in deprivation levels according to the Index of Multiple Deprivation (IMD) are contrasted and unpacked, and correlations between tenure, ethnicity, income, location, neighbourhood affordability and deprivation are investigated. The research demonstrates that social tenants do experience differing opportunities and access to resources, but these are not dependent on, or improved by, the level of tenure mix within the neighbourhood. Instead, integration of area-based and people-based policy, as well as decommodified access to welfare services (such as education, training and employment opportunities), is crucial. Furthermore, the IMD as an evidence base for policy formulation is contested and the neighbourhood effects are challenged.