Habitar las regiones urbanas turísticas: seis formas de domesticar el espacio en la Regiñon Puerto Vallarta – Bahía de Banderas en México
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/14920
Tipus de documentArticle
Data publicació2014-06-25
EditorCentre de Política del Sòl i Valoracions - Universitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
En México se ha observado en los últimos 40 años la formación de regiones urbanas influenciadas por el turismo de sol y playa, como el caso de la región Puerto Vallarta - Bahía de Banderas. En 2010 esta región urbana turística estaba estructurada en una red interconectada de flujos económicos y de personas, que comprendían alrededor de 300 mil habitantes, distribuidos en 17 localidades de más de 2500 habitantes y una multitud de pequeñas localidades dispersas en el territorio. El objetivo del artículo es aproximarnos al reconocimiento de los lugares y la experiencias de los habitantes de las regiones turísticas de sol y playa, en la medida que reflejan su capacidad de domesticar el espacio (Giglia, 2012) así como la disposición de éste a ser domesticado, con la intención de construir nuevas formas de planificar el territorio turístico. El método se construyó a partir de la interrelación de variables socio-económicas, utilizadas para construir la tipología funcional, con variables espaciales vinculadas a las características físicas, usos y significados del espacio público. El principal hallazgo de esta fase de la investigación es la asociación de seis formas de habitar, a las cinco tipologías funcionales de localidades que integran la región. La aportación consiste en asociar la caracterización funcional de la región Puerto Vallarta – Bahía de Banderas; con las experiencias de los habitantes y la significación del espacio; considerando que la bibliografía especializada ha considerado fundamentalmente solo aspectos de carácter funcional y económico. A Mèxic s’ha observat els darrers 40 anys la formació de regions urbanes influenciades pel turisme de sol i platja, com el cas de la regió Puerto Vallarta – Bahía de Banderas. Al 2010 aquesta regió urbana turística estava estructurada en una xarxa interconnectada de fluxos econòmics i de persones, que comprenien al voltant de 300.000 habitants, distribuïts en 17 localitats de més de 2.500 habitants i una multitud de petites localitats disperses en el territori. L’objectiu de l’article és aproximar-se al reconeixement dels llocs i les experiències dels habitants de les regions turístiques de sol i platja, en la mida que reflecteixen la seva capacitat de domesticar l’espai (Giglia, 2012) així com la disposició d’aquest a ser domesticat, amb la intenció de construir noves formes de planificar el territori turístic. El mètode es va construir a partir de la interrelació de variables socioeconòmiques, utilitzades per a construir la tipologia funcional, amb variables espacials vinculades a les característiques físiques, usos i significats de l’espai públic. La principal troballa d’aquesta fase de la investigació és l’associació de sis formes d’habitar a les cinc tipologies funcionals de localitats que integra la regió. L’aportació consisteix en associar la caracterització funcional de la regió Puerto Vallarta – Bahía de Banderas; amb les experiències dels habitants i la significació de l’espai; considerant que la bibliografia especialitzada ha considerat fonamentalment sols aspectes de caràcter funcional i econòmic. Over the last 40 years in Mexico has been observed the formation of urban regions influenced by the “sun and beach” tourism, such as the case of Puerto Vallarta – Bahía de Banderas. In 2010 this urban tourist region was structured by an interconnected net of economic and people flow, which comprehend around 300.000 inhabitants, distributed in 17 localities of over 2.500 inhabitants each, and a crowd of small localities dispersed over the territory. The aim of this article is to approach the recognition of places and the experiences of the inhabitants of “Sun and beach” tourist regions, insofar as they reflect their capacity to domesticate the space (Giglia, 2012) as well as its availability to be domesticated, with the intention of building new ways of planning the tourist territory. The methodology was constructed from the interrelation of socioeconomic variables, used to construct the functional typology, with special variables linked to physic, use and meaning characteristics of the public space. The main finding of this stage of the research is the linkage of six ways of inhabit in the five functional typologies of the localities that integrate the region. The contribution consist in connecting the functional characterization of the region of Puerto Vallarta – Bahía de Banderas with the inhabitants experiences and the meaning of space; considering that specialized bibliography has considered fundamentally only aspects of economic and functional nature.
CitacióOlivares González, Adriana. Habitar las regiones urbanas turísticas: seis formas de domesticar el espacio en la Regiñon Puerto Vallarta – Bahía de Banderas en México. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Juny 2014, vol. 9, núm. 25, p. 525-549
Dipòsit legalB.43924-2006
ISSN1886-4805
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
3638-537-3-RV.pdf | 2,128Mb | Visualitza/Obre |