L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes.
En aquest treball s’optimitza un tractament antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris.
The use of titanium implants for orthopedic and dental practice is currently widespread. Its success, however, is affected by implant-related infections. In the case of dental implants, 14% of implants suffered bacterial infections and between 5 and 8% have a bacterial infection that develops peri-implantitis and consequent loss of the implant. For this reason, in the recent years the development of antibacterial surfaces has been thoroughly studied.
In this paper, a treatment has been optimized for creating antifouling titanium surfaces with the objective to minimize bacterial adhesion that may result in an infection. The titanium surface treatment produces a coating with an antifouling polymer. The physicochemical characteristics of the resulting surface have been studied, as well as the biocompatibility and the ability to prevent the adhesion of proteins and bacteria.
