Els espais oberts periurbans i la configuració del paisatge quotidià en entorns metropolitans: recerca preliminar

Abstract

El desenvolupament sostenible de les regions metropolitanes passa per la valoració i protecció dels espais oberts periurbans; per una banda, com a part de la matriu ecològica del territori, i per altra, com a indrets de retrobament amb la natura d’alt valor social. El present article es centra en la vessant vivencial d’aquests nous espais de lleure metropolità i argumenta la necessitat d’incorporar un enfocament innovador que reculli la visió des del subjecte. Per això, es proposa un mètode de diagnosi geo-etnogràfica encaminat a identificar els processos d’apropiació en curs. A partir dels resultats preliminars obtinguts en dos casos d’estudi metropolitans, es constata el rol emergent dels espais oberts periurbans com a indrets d’ús col·lectiu amb identitat pròpia.

In order to enhance the sustainable development of metropolitan regions, we must pursue the value and protection of peri-urban open spaces as part of the land mosaic and as sites of encounter with nature of high social-use value. This article’s main focus is on the experiential knowledge in the new metropolitan leisure spaces through an innovative approach which incorporates the individual residents’ viewpoint. In order to accomplish this, we propose a diagnostic method based on geo-ethnographic analysis which enables us to identify the processes of appropriation of these spaces. Preliminary results obtained through two case studies in metropolitan regions, allows us to assess the emerging role of peri-urban open spaces as places of collective use with their own identity.