La influencia de la arquitectura efímera en la arquitectura construida: el caso de Mies van der Rohe
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/14322
Tipus de documentArticle
Data publicació2014-02-04
EditorCentre de Política del Sòl i Valoracions - Universitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Las arquitecturas temporales no sólo son relevantes por configurar los escenarios de mayor experimentación arquitectónica de una determinada época, sino también por las influencias que ejercen en las arquitecturas permanentes construidas con posterioridad. Precisamente, fue esta búsqueda conceptual a partir de lo efímero, la que posibilitó en gran medida, la investigación y evolución de la obra de Mies van der Rohe: arquitecturas expositivas que pese a la importancia cuantitativa y cualitativa que supusieron en la producción miesiana, no están referenciadas en su totalidad, ni estudiada en profundidad; arquitecturas efímeras que ofrecen nuevas perspectivas y por tanto merecen ser investigadas con rigor. Así pues, el objetivo del presente artículo es el de proporcionar claridad a la obra expositiva de Mies van der Rohe, a partir de un exhaustivo trabajo de archivo histórico. Una metodología basada y fundamentada en las fotografías, catálogos y escritos que inmortalizaron las arquitecturas que el pasado vio montar y desmontar. Desde el análisis e interpretación de dichos documentos históricos, la investigación concluye planteando una serie de discusiones de relevancia para la teoría y crítica, tanto de la arquitectura efímera de Mies como de su arquitectura permanente. En primer lugar aporta el listado completo del legado expositivo del arquitecto (listado hasta la fecha no publicado y de ahí estriba parte de la originalidad de este estudio) y, en segundo lugar, enuncia los fundamentos que ensayó en los ambientes expositivos que posteriormente trasladó a sus edificios construidos en entornos reales. Les arquitectures temporals no són rellevants per configurar els escenaris de major experimentació arquitectònica d’una determinada època, sinó també per les influències que exerceixen a les arquitectures permanents construïdes amb posterioritat. Precisament, fou aquesta cerca conceptual a partir de l’efímer, la que va possibilitar en gran mesura la investigació i evolució de l’obra de Mies van der Rohe: arquitectures expositives que , tot i la importància quantitativa i qualitativa que van suposar a la producció mesiana, no estan referenciades en la seva totalitat ni estudiades en profunditat; arquitectures efímeres que ofereixen noves perspectives i, per tant, mereixen ésser investigades amb rigor. Així doncs, l’objectiu del present article és el de proporcionar claredat a l’obra de Mies van der Rohe, a partir d’un treball exhaustiu d’arxiu històric. Una metodologia basada i fonamentada en les fotografies, catàlegs i escrits que immortalitzaren les arquitectures que el passat va veure muntar i desmuntar. Des de l’anàlisi i la interpretació dels citats documents històrics, la investigació conclou plantejant una sèrie de discussions de rellevància per la teoria i crítica, tant de l’arquitectura efímera de Mies com de la seva arquitectura permanent. En primer lloc aporta el llistat complet del llegat expositiu de l’arquitecte (llistat que fins avui en dia no ha estat publicat i aquí recau l’originalitat d’aquest estudi) i, en segon lloc, enuncia els fonaments que va assajar en els ambients expositius que posteriorment va traslladar als seus edificis construïts en entorns reals. Temporary architectures are not only relevant for configuring the scenes of major architectural experimentation from a certain period, but also for the influences they have on permanent architectures that were built at a later stage. Precisely, it was this conceptual search for the ephemeral, which enabled to a large extent, the research and development of the works of Mies van der Rohe: exhibition architectures that, despite the quantitative and qualitative importance represented in the Miesian production, are not referenced in its entirety, nor have there been an in depth study made; ephemeral architectures that offer new perspectives which are worth being investigated with rigor. And so, the aim of this article is to provide clarity to the exposed works of Mies van der Rohe, beginning with an exhaustive work in historical archives. A methodology based on and supported by photographs, catalogue and writings that immortalized the architectures that the past saw set up and dismantled. From the analysis and interpretation of said historic documents, the investigation concludes by suggesting a series of relevant discussions for theory and critique of ephemeral architecture as well as his permanent architecture. First, providing the full list of his exhibition legacy, (a list, to date unpublished and from there the originality of this study has been founded), and secondly, outlining the foundations tested in exhibition scenarios, which were later transferred to his buildings constructed in real environments.
CitacióLizondo Sevilla, Laura [et al.]. La influencia de la arquitectura efímera en la arquitectura construida. El caso de Mies van der Rohe. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Febrer 2014, vol. 8, núm. 24, p. 73-94
Dipòsit legalB.43924-2006
ISSN1886-4805
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
2717-111-2-PB.pdf | 2,155Mb | Visualitza/Obre |