En las últimas décadas el patrimonio industrial está cobrando especial relevancia. Los elementos del pasado industrial que aún persisten en el paisaje urbano están pasando del abandono a formar parte activa de la ordenación urbana. En Terrassa (Barcelona), este hecho ha marcado el proceso de renovación de la ciudad en el último medio siglo. En una experiencia de gestión pionera en curso la ciudad ha sabido hacer de la herencia textil del pasado una valiosa herramienta para construir su futuro. El objeto principal de esta investigación es analizar las características y evolución de la gestión del tejido industrial de la ciudad y valorar en qué medida dicha gestión urbana combina estrategias de conservación del patrimonio y de renovación de la ciudad. El trabajo confirma un marcado cambio desde las iniciales actuaciones singulares, al tratamiento urbanístico integrado en un proceso de gestión plural que aún tiene un largo camino por recorrer.Over the last decades industrial heritage has achieved a special relevance. The formerly neglected elements from industrial past in urban landscape are becoming central in urban planning. This fact has determined part of Terrassa’s renovation process in the last half century. With an undergoing pioneering management experience the city has been able to find on ancient textile heritage a worth asset for the future. The main goal of this research is to analyze the features and evolution of Terrassa’s industrial heritage management and to evaluate how urban management integrates heritage conservation and city renovation strategies. The research confirms a strong evolution from individual actions to contextualized urban renovation in a plural process which has still a long way to go.A les últimes dècades el patrimoni industrial està adquirint especial rellevància. Els elements del passat industrial que encara persisteixen en el paisatge urbà estan passant de l'abandonament a formar part activa de la ordenació urbana. A Terrassa, aquest fet ha marcat el procés de renovació de la ciutat en l'últim mig segle. En una experiència de gestió pionera en curs, la ciutat ha sabut fer de l'herència tèxtil del passat una valuosa eina per construir el seu futur. L'objecte principal d'aquesta investigació és analitzar les característiques i l'evolució de la gestió del teixit industrial de la ciutat i valorar en quina mesura aquesta gestió urbana combina estratègies de conservació del patrimoni i de renovació de la ciutat. El treball confirma un marcat canvi des de les inicials actuacions singulars al tractament urbanístic integrat en un procés de gestió plural que encara té un llarg camí per recórrer.