Abstract
Bogotá, Distrito Capital de la República de Colombia, es una de las ciudades más grandes e influyentes de América Latina y, sin duda, la concentración urbana más productiva de todo el país dada su condición de centro histórico, industrial, comercial y de servicios. El objetivo del presente trabajo es el análisis de la estructura urbana de su área metropolitana desde la perspectiva de densidad del empleo y movilidad obligada. Para esto, se implementó una serie de modelos de detección y delimitación de subcentros y se sometieron a una caracterización con el propósito de evaluar su relevancia como articuladores del sistema metropolitano. Se encontró un alto grado de monocentrismo y se detectaron dos sistemas urbanos, uno de los cuales gravita entorno al centro expandido de la ciudad, conformado por un corredor de 11 kilómetros sobre el extremo oriental de la ciudad principal, y uno de pequeñas proporciones que se compone de cinco municipios al occidente de la capital.
Bogotá, Capital of Colombia, is one of the largest and most influential cities in Latin America,
and certainly, the most productive urban agglomeration throughout the country concentrating
much of its population, employment and tertiary sector in a wide variety of services. The aim of
this study is to analyze the urban structure of Bogotá at the metropolitan level from the
perspective of employment density and commuting. For this purpose were applied methods of
employment density peaks, reference thresholds, parametric functions and a functional method
of interaction value for the detection of sub-centers and further characterization of the
metropolitan structure. It was found a high degree of monocentrism and were detected two
urban systems; one that brings together the whole territory of the capital and absorbs 12
neighboring municipalities, which gravitates around a 11 kilometers corridor on the eastern side
of the main town; and another of smaller proportion, consisting of five municipalities at the west
of the capital, that nevertheless, presents high capacity to retain its resident employed
population and works as an independent piece of the central city
Bogotà, capital de Colòmbia, és una de les ciutats més grans i influents d’Amèrica Llatina i, sense dubte, la concentració urbana més productiva de tot el país concentrant gran part de la seva població, feina i el sector terciari en una àmplia varietat de serveis. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’estructura urbana de Bogotà a nivell metropolità des de la perspectiva de densitat de feina i mobilitat obligada. Per a això, s’apliquen mètodes de pics de densitat laboral, umbrals de referència, funcions paramètriques i el mètode funcional del valor d’interacció per la detecció de subcentres i posterior caracterització de l’estructura metropolitana. S’ha trobat un alt grau de monocentrisme i s’han detectat dos sistemes urbans: un que agrupa a tot el territori de la capital, absorbeix 12 municipis i gravita entorn a un corredor d’aproximadament 11 Km en l’extrem oriental de la ciutat principal; i l’altre de petites proporcions que consta de cinc municipis a l’occident de la capital i que, no obstant, presenta una alta capacitat per retenir la seva població ocupada resident i així mateix funciona com una petita peça independent de la ciutat central.
