Aquest treball presenta i valida un mètode de disseny de xarxes de transport públic d’altes prestacions. El mètode proposa diferents esquemes conceptuals de xarxes per idealitzacions geomètriques d'una ciutat particular, que després són adaptades a les condicions reals. Aquests esquemes conceptuals són caracteritzats per mitjà de quatre variables de decisió: la separació de línies, separació de parades, interval de pas i la grandària d’una zona central amb millor cobertura espaial. El millor esquema per a una aplicació específica es tria a través de l'optimització. La funció objectiu es compon de fórmules analítiques per al cost de l’operador i les prestacions als usuaris. El disseny òptim proposat per a la ciutat de Barcelona planteja la utilització d’un terç dels recursos per a oferir un menor temps de viatge en relació a la xarxa actual d’autobusos.