La perspectiva integrada com a nou paradigma del desenvolupament urbà sostenible: una aproximació a partir de la iniciativa comunitària URBAN

Abstract

Un dels efectes més notables de la reestructuració econòmica viscuda a Europa durant les darreres dècades ha estat la intensificació dels processos de pobresa urbana i exclusió social. El que ha comportat el reforçament i agudització de les desigualtats socials i la segregació espacial, consolidant-se així una realitat urbana dualitzada. Les situacions d’exclusió social han tendit a concentrar-se en aquelles àrees urbanes que pateixen majors processos de degradació, amb una qualitat de vida i unes oportunitats econòmiques sensiblement inferiors a la del conjunt urbà més proper. Per treballar en favor d’un model de desenvolupament urbà sostenible i socialment més just, així com per donar resposta als reptes i necessitats especials dels barris amb dificultats, s’estan implementant, en diferents ciutats europees, respostes conegudes com programes d’intervenció integral. Aquests programes recullen de forma explícita la voluntat d’actuar sobre les múltiples variables que configuren i expliquen les situacions de marginalitat urbana. No plantegen actuacions focalitzades en la transformació de l’espai físic, sinó que també atorguen una atenció especial als diferents factors que interaccionen en la configuració social i econòmica de l’espai urbà. La perspectiva integrada implica la superació del model clàssic de compartimentació sectorial. L’element que canalitza l’actuació pública no són les responsabilitats i fronteres competencials, sinó els dèficits i les oportunitats que manifesta una determinada àrea urbana. Aquest model d’intervenció ha assolit un creixent protagonisme, tant en l’agenda política de diferents Estats i regions europees, com en la pròpia UE. L’any 1994, la UE creà la Iniciativa Comunitària URBAN. El programa recollia com a objectius generals la necessitat de fer front a la degradació de la qualitat de vida en determinats espais de les ciutats i actuar en favor de la redinamització socioeconòmica i ambiental de les àrees urbanes amb dificultats. A través de dues edicions (1994-1999 i 2000-2006), URBAN ha permès cofinançar 188 programes en 15 Estats Membres. En aquesta comunicació es presentarà els resultats d’una recerca sobre la IC URBAN, tot centrant l’atenció de l’anàlisi en el model d’aproximació a la realitat urbana que planteja. Aquest model es caracteritza per la perspectiva integrada de les qüestions socials, econòmiques i medi ambientals com a mecanisme per donar una millor resposta als problemes locals. Finalment, s’interpretarà l’impacte assolit per URBAN, emprant com a indicador l’anàlisi de diferents casos d’estudi de ciutats angleses, espanyoles, franceses i italianes

One of the most notable effects of the economic restructuring undertaken in Europe during recent decades has been the intensification of processes that give rise to urban poverty and social exclusion. This has led to the reinforcing and sharpening of social inequalities and spatial segregation and to the consolidation of a dichotomous urban reality. Situations of social exclusion have tended to concentrate in urban areas that have suffered major processes of degradation and which have levels of quality of life and economic opportunity that are appreciably inferior to those of their nearest urban neighbours. Several European cities are currently working towards the creation of a model of sustainable and more socially just urban development and towards providing responses to the challenges and special needs of neighbourhoods with difficulties. This initiative forms part of what are known as integrated intervention programmes. These programmes explicitly share the will to take appropriate action to influence the many variables that configure and explain situations of urban marginality. They do not only propose interventions aimed at physically transforming space, but also dedicate special attention to the different factors that interact to determine the social and economic configuration of urban space. The integrated approach implies improving on the classical model of sectorial division. The elements that channel public responses are not responsibility and competence frontiers, but rather the deficits and opportunities manifested by a given urban area. This new model for intervention has gained increasing protagonism, both in the political agendas of various European states and regions and in the European Union itself. In 1994, the EU established the URBAN Community Initiative. The general objectives of this programme were related to the need to take measures against the loss of quality of life in certain parts of cities and to take action to promote the socioeconomic and environmental revitalisation of urban areas with difficulties. To date, two editions of URBAN (1994-1999 and 2000-2006) have permitted the co-financing of 188 programmes in 15 EU member states. In this communication, we will present the results of research relating to the URBAN Community Initiative, specifically focusing our attention and analysis on the model for urban reality that it proposes. This model is characterised by the way in which social, economic and environmental questions are addressed from an integrated approach, which serves as a mechanism for providing better responses to local problems. Finally, we will analyse the impact that the URBAN has achieved, using case studies based on British, Spanish, French and Italian cities as indicators in this analysis.