Dinámica territorial segregativa en Monterrey, México: el caso de ciudad solidaridad

Abstract

Entre 1960 y 1980 el Área Metropolitana de Monterrey (en adelante, AMM) experimenta un auge gradual de su estructura geoeconómica, reduciendo su importancia relativa de las manufacturas y aumento de los servicios, con ello eleva su economía y participación nacional. Posteriormente en el periodo comprendido entre 1970 y 1990, el AMM se posiciona como la tercera ciudad en importancia demográfica en México. En las últimas dos décadas, se consolida como capital de servicios en la región noreste de México. Ello ha provocado un intenso fenómeno de inmigración en busca de una mejor calidad de vida. El resultado ha propiciado un crecimiento urbano con ciertos impactos medioambientales y sociales, una urbanización sin dotación de equipamiento, altos costos y tiempos para el desplazamiento, una fragmentación territorial, un incremento de inseguridad y una delincuencia organizada.

Este estudio caracteriza y describe las tipologías de segregación residencial y su impacto urbano en un ámbito constituido por fronteras físicas y sociales que se erigen como respuesta a la creciente importancia de la inseguridad. En donde, la mitigación al fenómeno se ha reducido a murallas y dispositivos de seguridad privada, como símbolos de status y distinción.

En esta línea, se analiza Ciudad Solidaridad, debido a que en ella se han ubicado fraccionamientos de este tipo (clase media) rodeados de colonias tradicionales (clase baja), lo cual acentúa la diferenciación en la calidad de vivienda de los diferentes estratos socioeconómicos. En el análisis se utilizaron datos estadísticos del Instituto Nacional de Estadística y Geografía (en adelante, INEGI), de Catastro y de levantamiento de campo, con los que se conformó un SIG. El análisis empírico se realiza por medio de estadísticos descriptivos, indicadores sintéticos de segregación y correlación.

Between 1960 and 1980 the Metropolitan Area of Monterrey (MAM) experienced a gradual transformation of its geoeconomical structure, reducing the relative importance of manufacturing but increasing services; raising their economy and participation in the national scene. Thereafter, in 1970-1990 period, MAM ranked third in largest population in Mexico. In the last two decades, it has been consolidating as a services node of Mexican northeast region. This has led to an intensive immigration phenomenon, seeking for a better quality of life. As a result, an urban growth with some environmental and social impacts, a non-well equipped urbanizations, higher mobility costs and time, territorial fragmentation, and the increase in insecurity and organized crime.

This work is aimed to characterize and describe the types of residential segregation and its urban impacts in places with particular physical and social limits in response to the growing importance of insecurity; places where walls and private security devices has been appeared as marks of distinction.

“Ciudad Solidaria” has been studied in this framework because there has been located this type of subdivisions (middle class type), surrounded by traditional lower class neighborhoods, which emphasizes the distinction in the quality of housing of different socioeconomic levels. The analysis used statistical data from the National institute of Statistics and Geography (INEGI), Cadastre and field survey, which was formed with a GIS. The empirical analysis is performed using descriptive statistics, summary measures of segregation and correlation.

Entre 1960 i 1980 l’Àrea Metropolitana de Monterrey (en endavant, AMM) experimenta un auge gradual de la seva estructura geoeconòmica, reduint la seva importància relativa de les manufactures i l’augment dels serveis, elevant la seva economia i participació nacional. Posteriorment, en el període comprès entre 1970 i 1990, l’AMM es posiciona com tercera ciutat en importància a Mèxic. En les últimes dos dècades, es consolida com a capital de serveis de la regió nord-oest de Mèxic. Això ha provocat un intens fenomen d’immigració cercant una millor qualitat de vida. El resultat ha suposat un creixement urbà amb certs impactes mediambientals i socials, una urbanització sense dotació d’equipament, alts costos i temps pel desplaçament, una fragmentació territorial, un increment d’inseguretat i una delinqüència organitzada.

Aquest estudi caracteritza i descriu les tipologies de segregació residencial i el seu impacte urbà en un àmbit constituït per fronteres físiques i socials que sorgeixen com a resposta a la creixent importància de la inseguretat. On la mitigació al fenomen s’ha reduït a muralles i dispositius de seguretat privada, com símbols d’estatus i distinció.

En aquesta línia es canalitza Ciutat Solidaritat, degut a que en ella s’han ubicat fraccionaments d’aquest tipus (classe mitja) rodejats de colònies tradicionals (classe baixa), la qual cosa accentua la diferenciació en la qualitat de l’habitatge dels diferents estrats econòmics. En l’anàlisi s’han utilitzat dades estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia, de Cadastre i de treball de camp, amb les que s’ha conformat el Sistema d’Informació Geogràfica. L’anàlisi empíric es realitza per mitjà d’estadístics descriptius, indicador sintètics de segregació i correlació.