Enric Freixa i Perdals (Barcelona, 26 abril 1911 - 14 març 2002) Enginyer industrial per l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1934). Professor adjunt (1942) de Càlcul integral i Mecànica racional; catedràtic (1947) d'Extensió de Càlcul i de Motors Tèrmics (1952). Subdirector de l'Escola (1955-1958 i 1965-1968) i secretari general de la Universitat Politècnica de Catalunya (1971-1981). Des de 1945, professor de l'Escola de Bibliotecàries. Enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima (1935-1971), on fou cap de la línia de motors dièsel, director comercial i assessor tècnic; ho alternà amb la tasca docent. Membre de l'Associació i del Col·legi d'Enginyers Industrials; fundador i president de la Mutualitat. Membre (1967) i president (1983-1995) de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Membre fundador de la Societat de Tècnics d'Automoció (STA) i d'altres societats tècniques. Membre fundador i primer president (1977) de la Fundació Joaquim Torrens i Ibern per al foment del català al llenguatge científic i tècnic. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1985) al mèrit científic i tecnològic.