Show simple item record

dc.contributor.authorTriginer, Josep
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física
dc.contributor.otherEscola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa
dc.date.accessioned2011-12-27T11:54:01Z
dc.date.available2011-12-27T11:54:01Z
dc.date.issued2011-11-29
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.2/2771
dc.descriptionLa Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent. Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui. Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers. Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany. S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.
dc.format.extent01:26:02
dc.language.isocat
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.source.urihttps://zonavideo.upc.edu/video/614cb2d602108002c84eddfd
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Física::Relativitat
dc.subject.lcshSpecial relativity (Physics)
dc.titleEl problema de la matèria fosca de l'univers
dc.typeAudiovisual
dc.subject.lemacRelativitat especial (Física)
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa
dc.format.size640x360
dc.rightsHolderUniversitat Politècnica de Catalunya
local.ordre000001
dc.identifier.zonavideo614cb2d602108002c84eddfd
dc.relation.ispartofserieszonavideoETSEIAT. Relatividad especial
dc.subject.typezonavideoActes oficials i institucionals::Actes, jornades i conferències


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record