Modelització de les trajectòries de corrents d’arrosegalls per l’estimació de la zona afectada

Abstract

En els últims anys les repercussions dels riscos naturals en el desenvolupament humà i econòmic augmenten contínuament, una de les principals causes és que la població s'expandeix tot ocupant zones cada cop més vulnerables. En conseqüència, la millor eina per reduir aquest fet és una bona ordenació del territori, fet pel qual n'és imprescindible el bon coneixement d'aquest.

Aquest treball pretén elaborar i analitzar un algoritme, que recolzat amb tècniques SIG permeti una estimació de la zona afectada per un moviment de massa. Aprofitant la naturalesa digital dels Models Digitals d'Elevacions (MDE) i creant un programa que a traves de les dades d'elevació del terreny i amb un seguit de seqüències explícites d'operacions, condueixi a un nou model digital derivat del qual s'obtindrà un mapa on es delimitarà la possible zona afectada pel moviment de massa i en determinarà el grau d'afectació.

Així doncs, a partir del llenguatge de programació FORTRAN, es crea un programa que en primer lloc calcula la probabilitat de pas del flux per una determinada cel·la, per després per mitjà del mètode Montecarlo, que redueix el problema a un fet probabilístic, determinar les cel·les que es veuen afectades.

Un cop creada l'eina de treball, s'estudia detalladament el seu funcionament aplicant-lo en primer lloc a MDEs creats espessament per l'estudi, i seguidament, en una zona on ha ocorregut recentment un fenomen d'aquest tipus, la Conca del riu Runner, fet que ens permetrà comparar els resultats obtinguts amb les dades que es disposen.

En aquest estudi es determina que el programa permet l'obtenció del recorregut del flux i la zona d'expansió final. Els resultats van lligats a la qualitat del MDE, en el sentit la quantitat de dades disponibles per la seva elaboració, i evidentment la resolució d'aquest és determinant en la qualitat dels resultats.

El punt negatiu de l'algoritme creat és la incapacitat per aplicar de forma correcte els factors de parada de flux: angle de mínim pendent i angle de màxim abast, fet que determina futures línies de treball.