Determinació del consum energètic d'un edifici administratiu en funció del tamany, posició i material de les finestres
Cita com:
hdl:2099.1/7859
Document typeMaster thesis (pre-Bologna period)
Date2009-06
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Abstract
El present projecte té com a objectiu fonamental obtenir un edifici administratiu òptim en quant a
consums energètics totals (calefacció, refrigeració i il·luminació) amb la utilització de vidres
energèticament eficients que s’adaptin a les característiques d’aquesta tipologia de
construccions. Per a tal efecte, degut a que les característiques tèrmiques dels espais varien en
funció de l’orientació, l’estudi es basa en determinar les millors combinacions de les propietats i
característiques dels vidres que minimitzen el consum de la planta en funció de l’orientació que
tingui l’espai.
Per a trobar les demandes generades i els consums respectius dels espais, s’utilitzen els
programes de simulació Lider i Calener GT. Aquests són dos programes oficials a l’Estat
Espanyol d’avaluació de la demanda energètica i de certificació energètica respectivament. El
primer s’utilitza per a modelar l’edifici i el segon per a obtenir els resultats utilitzats per a realitzar
l’estudi. En ambdós programes s’utilitzen propietats dels vidres que compleixen amb els
requisits del Codi Tècnic de l’Edificació i amb el Decret d’Ecoeficiència vigent a Catalunya.
La solució adoptada que resulta més eficient energèticament, per a un edifici situat a la ciutat de
Barcelona, és la utilització de vidres molt aïllants i amb un reduït factor solar (baixa admissió de
radiació solar). Per a totes les orientacions, cal dissenyar grans finestres que permetin l’entrada
de llum natural per assegurar així un bon nivell de confort lumínic als treballadors.
Posteriorment es realitzen diverses variacions en l’edifici de partida, com pot ser el canvi de
zona climàtica (s’estudien els casos de Sevilla i Burgos), el no considerar el confort lumínic com
a requisit bàsic (les finestres poden tenir ara menor superfície) o el canvi en el sistema de
producció considerat (variació dels rendiments que provoquen una variació dels consums).
Finalment, per tal de determinar si les conclusions extretes en quant a les característiques i
propietats dels vidres es poden extrapolar a altres edificis d’oficines, s’analitza un cas real de les
oficines de Grupo JG. A l’aplicar els vidres escollits anteriorment, el consum de l’oficina es veu
reduït en un 15% aproximadament.
DegreeENGINYERIA INDUSTRIAL (Pla 1994)
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
Memòria.pdf | Memòria | 1,278Mb | View/Open | |
Annex.pdf | Annex | 884,2Kb | View/Open |