dc.contributor | Ramos Castro, Juan José |
dc.contributor.author | Pastor Romera, Francesc Xavier |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Elèctrica |
dc.date.accessioned | 2009-10-02T07:59:09Z |
dc.date.available | 2009-10-02T07:59:09Z |
dc.date.issued | 2009-07 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/7495 |
dc.description.abstract | Entre els 7 sistemes d’identificació més utilitzats es troben els sistemes biomètrics.
L’autentificació per biometria es basa en la verificació d’un element del cos de l’usuari
(identificació del rostre, termograma del rostre, geometria de la mà, venes de les mans, iris
ocular, patrons de la retina, veu, firma, empremta dactilar, electrocardiograma). El fet que sigui
necessària, explícitament, la presència de l’usuari, dóna a un sistema de control d’accés un grau de seguretat elevat i justifica el interès generat per aquesta tecnologia.
Partint de què el grau de seguretat d’un sistema de control d’accés basat en sistemes
biomètrics és elevat, la qualitat d’aquests es mesura a través de dues taxes: la FAR (False Acceptance Rate) i la FRR (False Rejection Rate). La FAR es defineix com la freqüència
relativa amb la què un impostor és acceptat com un individu autoritzat, i la FRR es defineix com la freqüència relativa amb la què un individu autoritzat es refusat com un impostor.
Un sol sistema de seguretat prioritza obtenir una FAR el més baixa possible en
deteniment de la taxa FRR, és a dir, en molts casos un usuari autoritzat s’haurà d’identificar forces vegades per ser acceptat pel sistema per evitar així l’accés d’un impostor.
Per aquest motiu en aquest projecte es proposa combinar dos sistemes biomètrics per
obtenir una taxa FRR més baixa de la que tindria cada sistema per separat per millorar-ne la eficàcia i eficiència del sistema de control d’accés. I, malgrat s’augmenti la taxa FAR de
cadascun dels dos sistemes, la probabilitat de què un mateix impostor pugui vulnerar els dos sistemes és pràcticament del 0%.
Així doncs, els dos sistemes que s’han combinat són: la lectura de l’empremta dactilar i la del electrocardiograma (ECG) basat, aquest últim, en un algoritme que compara els 13 paràmetres característics obtinguts del senyal ECG definint un barem de pesos per a cada paràmetre segons el seu nivell de discriminació. Amb el nivell de seguretat definit, s’ha aconseguit una taxa FRR del 5,46% i una FAR del 0,0004% amb possibilitat de variar-les amb facilitat, en cas de considerar-ho oportú. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Informàtica::Seguretat informàtica |
dc.subject.lcsh | Biometry |
dc.subject.lcsh | Access control |
dc.title | Disseny de sistemes de control d'accés biomètrics |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Biometria |
dc.subject.lemac | Control d'accés |
dc.rights.access | Open Access |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona |
dc.audience.degree | ENGINYERIA ELECTRÒNICA (Pla 1992) |