Show simple item record

dc.contributorRamos Castro, Juan José
dc.contributor.authorPastor Romera, Francesc Xavier
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Elèctrica
dc.date.accessioned2009-10-02T07:59:09Z
dc.date.available2009-10-02T07:59:09Z
dc.date.issued2009-07
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/7495
dc.description.abstractEntre els 7 sistemes d’identificació més utilitzats es troben els sistemes biomètrics. L’autentificació per biometria es basa en la verificació d’un element del cos de l’usuari (identificació del rostre, termograma del rostre, geometria de la mà, venes de les mans, iris ocular, patrons de la retina, veu, firma, empremta dactilar, electrocardiograma). El fet que sigui necessària, explícitament, la presència de l’usuari, dóna a un sistema de control d’accés un grau de seguretat elevat i justifica el interès generat per aquesta tecnologia. Partint de què el grau de seguretat d’un sistema de control d’accés basat en sistemes biomètrics és elevat, la qualitat d’aquests es mesura a través de dues taxes: la FAR (False Acceptance Rate) i la FRR (False Rejection Rate). La FAR es defineix com la freqüència relativa amb la què un impostor és acceptat com un individu autoritzat, i la FRR es defineix com la freqüència relativa amb la què un individu autoritzat es refusat com un impostor. Un sol sistema de seguretat prioritza obtenir una FAR el més baixa possible en deteniment de la taxa FRR, és a dir, en molts casos un usuari autoritzat s’haurà d’identificar forces vegades per ser acceptat pel sistema per evitar així l’accés d’un impostor. Per aquest motiu en aquest projecte es proposa combinar dos sistemes biomètrics per obtenir una taxa FRR més baixa de la que tindria cada sistema per separat per millorar-ne la eficàcia i eficiència del sistema de control d’accés. I, malgrat s’augmenti la taxa FAR de cadascun dels dos sistemes, la probabilitat de què un mateix impostor pugui vulnerar els dos sistemes és pràcticament del 0%. Així doncs, els dos sistemes que s’han combinat són: la lectura de l’empremta dactilar i la del electrocardiograma (ECG) basat, aquest últim, en un algoritme que compara els 13 paràmetres característics obtinguts del senyal ECG definint un barem de pesos per a cada paràmetre segons el seu nivell de discriminació. Amb el nivell de seguretat definit, s’ha aconseguit una taxa FRR del 5,46% i una FAR del 0,0004% amb possibilitat de variar-les amb facilitat, en cas de considerar-ho oportú.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Informàtica::Seguretat informàtica
dc.subject.lcshBiometry
dc.subject.lcshAccess control
dc.titleDisseny de sistemes de control d'accés biomètrics
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacBiometria
dc.subject.lemacControl d'accés
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA ELECTRÒNICA (Pla 1992)


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record