Les xarxes sense fils són sensibles a atacs DoS (Denial of Service) mitjançant inhibidors de freqüència, o dit d'una altra manera, basats en les tècniques de jamming. Aquest atac consisteix en la transmissió per part d'un atacant d'un senyal de gran potència en la mateixa banda freqüencial utilitzada per la víctima (en aquest cas, un canal de la banda ISM de 2,4 o 5 GHz). El senyal atacant interfereix en la comunicació, degradant la SINR. Aquest efecte pot donar-se accidentalment entre diferents dispositius que operen en la mateixa banda de freqüència, com els microones, altres xarxes Wi-Fi, aparells bluetooth o telèfons sense fil. En les xarxes IEEE 802.11 l'accés al medi es basa en CSMA/CA, és a dir, abans de transmetre, una estació comprova si el medi està lliure. A causa de la naturalesa de CSMA/CA, les tècniques de jamming poden impedir totalment la comunicació en xarxes IEEE 802.11, ja que el medi sempre serà considerat com a ocupat per les estacions atacades si la potència detectada supera un determinat llindar. Les defenses contra aquests atacs consisteixen en migrar les comunicacions a un canal no interferit pel jammer. No obstant, si el jammer emet en una banda molt ampla de freqüència, cap defensa és efectiva. Per això, en aquest projecte només es planteja la capacitat de detectar un atac per tal de distingir-lo de casos on la degradació del servei no prové de cap fenomen intencionat. El treball d'aquest TFC inclou un estudi sobre els efectes de la presència d'un jammer. Els resultats d'aquest estudi serviran per decidir els criteris en base als quals es decideix la detecció d'un atac. Finalment, es desenvoluparà un petit programa en un entorn Linux que, mitjançant la monitorització dels paràmetres adients, proporcioni una alarma quan detecti la presència d'un atac amb inhibidors de freqüència.