Degut a l’ambició en els objectius s’ha realitzat aquest PFC entre dos estudiants.
Tot i la naturalesa compartida de la memòria cal considerar a cadascun responsable
d’una vessant diferenciada. La part analítica està liderada per l’Arnau Martí Sarri.
De cara a la millor comprensió dels mètodes de mesura de la dispersió cromàtica
coneguts i també per tal de posar de manifest totes les possibilitats que ofereix el muntatge bàsic, es preveu d’utilitat el desenvolupament d’unes expressions genèriques.
Cal que permetin tenir en compte totes les variables susceptibles de ser controlades
externament, les relacions entre elles i l’efecte que poden tenir sobre el senyal detectat.
Degut a l’elevat nombre de variables tractades s’haurà de fer un esforç de síntesi per a obtenir expressions finals compactes que implicarà l’ús d’una matemàtica complexa.
Un cop desenvolupada aquesta eina caldrà aprofitar la seva potència per a poder
aconseguir nous mètodes de mesura o millores en els ja existents. Tot i això, degut a
l’ús més extensiu del mètode MPSM al ser considerat l’estàndard entre els sistemes de
mesura, s’entén que la recerca es centrarà principalment en la detecció de possibles
debilitats d’aquest.
En aquest sentit, s’observarà analíticament la existència d’un error en la mesura
que proporciona el mètode MPSM quan es troba en un entorn amb distorsió en les
amplituds. Basant-se en la matemàtica es proposarà un sistema que, utilitzant la detecció del segon harmònic de la freqüència moduladora enlloc del fonamental com és usual en l’estàndard MPSM, sigui robust en aquests escenaris
