Durant la construcció del Túnel d’Envalira (Andorra), en ple Pirineu axial, es van
travessar paral·lelament a l’eix dels plegaments una sèrie de materials metamòrfics amb
fil·lites, quarsfil·lites i milonites, pertanyents a un front d’encavalcaments, el que va produir
asimetria en les ja grans deformacions d’un túnel profund com aquest. De l’auscultació
del túnel a partir de les seccions instrumentades (amb mesura de convergències,
extensòmetres de barnilles, cèl·lules de pressió, extensòmetres de corda vibrant i
controls de l’assentament) i de la caracterització mecànica del massís rocallós efectuats
durant la construcció, s’intenta trobar una explicació a aquesta anisotropia, implementant
diferents models numèrics fent servir un programa de diferències finites. Es tracta de
decidir entre dos possibles models mecànics: el primer model defineix la presència d’un
pla de debilitat a la matriu de la roca, degut a l’existència d’una esquistositat molt
penetrativa; el segon model implementa un estat tensional inicial alineat amb els esforços
tectònics del massís.
Ambdós models són implementats a través del programa de diferències finites FLAC. El
primer fent servir un model intrínsec al programa anomenat Ubiquotous Joint i que simula
la presència d’un pla de debilitat dins de la matriu d’un material de Mohr-Coulomb, fent
variar la cohesió i l’angle de fregament en una direcció predefinida. El segon model
s’introdueix creant un estat tensional girat 45º graus respecte de la vertical.
Es comprova que ambdós models són coherents i que permeten la comparació entre ells.
Alhora es comparen els dos models amb tota la informació extreta de l’auscultació del
túnel durant la seva construcció.
Les conclusions a les que s’arriben són la bona aproximació quantitativa a les
deformacions amb els models numèrics, i la idoneïtat d’un dels models en simular
sobretot la deformada a la zona del ronyó nord del túnel, però sense arribar a explicar tots
els moviments observats amb l’auscultació.
