Estudi de la viablilitat de la finca “El Sitgeti” (Tarragona), de 18 ha, aplicant principis de l’agricultura tradicional i la permacultura

Abstract

Aquest treball és un estudi de viabilitat tècniceconòmic de la finca el Sitgeti, situada al municipi de Bonastre, Baix Penedès. És una finca d’agricultura ecològica i també aplica principis de permacultura. El propietari i treballador de la finca, Lluís Javier Freire, fa bàsicament cultius hortícoles i els comercialitza al mercat de Tarragona i a clients particulars propers. Fins fa poc cultivava gran varietat d’hortícoles, però degut a la sequera, el cabal de la font ha disminuït, de manera que vol fer una redistribució dels cultius que s’adaptin a les noves condicions, així com fer acotxats per a reduir l’evapotranspiració. La finca és de 18 ha, de les quals 16,6 són de bosc i 1,4 són de cultiu. No obstant, 0,3 ha de cultiu són de secà ja que estan per sobre de la bassa més alta i el promotor de moment no vol fer inversions en infraestructures. De manera que tenim 1,1, ha de cultiu aptes per al regadiu, de les quals actualment els cultius ocupen una superfície de 0,34 ha. En el projecte es pretén posar en funcionament el màxim de superfície cultivable apte per al regadiu, és a dir 1,1, ha., i es fa una avaluació financera sense i amb intervenció. En aquest treball també s’ha fet un estudi dels sòls de la finca. Els paràmetres estudiats són: humitat higroscòpica, granulometria, densitat aparent, carbonat de calci, pH, conductivitat elèctrica, capacitat d’intercanvi catiònica, bases de canvi, saturació de bases, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor assimilable i calç activa. Els sòls de la finca són carbonatats, pedregosos, de pH bàsic, no sòdics, no salins, de textura franca i amb un bon contingut de matèria orgànica. Són sòls rics en Ca, Mg i K, però pobres en P en la majoria dels casos. Els nivells de calcària activa són entre mitjans i alts. En aquest treball es fa una proposta de fertilització en base a les deficiències de fòsfor.