Biomineralización de superficies de titanio comercialmente puro funcionalizadas con poliaminiácidos obtenidos por modificación genética
Tutor / directorAparicio Bádenas, Conrado José
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2008-06-19
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
En aquest Projecte Fi de Carrera s’ha estudiat el comportament anti fouling i
la biomineralització de superfícies de titani comercialment pur amb 3
poliaminoàcids obtinguts mitjançant la modificació genètica, un amb
capacitat per a nuclear apatita (p(HAP)), un altre amb propietats per
l’adhesió de cèl·lules (p(RGD)) i un altre de referència (p(-)) i una proteïna
abundant en els fluids corporals (BSA, Bovine Serum Albumin), que servirà
com referència per a comprovar les propietats anti fouling.
Totes les mostres van ser sotmeses a una tècnica de neteja inicial per
ultrasons (submergides en cycloxane) y a una polarització negativa de la
seva superfície posteriorment, mitjançant la neteja per plasma i l’atac amb
piranha.
Amb la superfície lliure de residus i polaritzada, les mostres van ser
silanitzades mitjaçant l’ús dels reactius CPTES (3-
chloropropyl(triethoxysilane), DIEA (N,N-Diisopropylethylamine) i pentane
(CH3(CH2)3CH3). La funció de la silanització es la de aconseguir una
superfície amb propietats anti fouling.
Una vegada silanitzada la superfície, les mostres van ser submergides en
solucions amb els polímers, que gràcies als Cl del silano, queden unides
covalentment. El Cl reacciona amb la lisina, un aminoàcid que contenen els
polímers.
A continuació, es va procedir a estudiar quant de polímer i com s’havia
adsorbit en les nostres mostres.
L’adsorció del polímer en la superfície, es va calcular mitjançant l’assaig de
Bradford.
La fluorescència amb CBQCA, es va fer per poder veure amb el microscopi
com s’havia repartit el polímer.
Finalment, es van fer les proves de biomineralizació, submergint les
mostres en SBF (Simulated Body Fluid) durant 3 i 7 dies, per desprès
analitzar-les mitjançant tècniques de microscopia electrònica de
d’escombrat (SEM).
Els resultats amb el Bradford ens van donar una major adsorció en les
mostres silanitzades, a més, van confirmar les propietats anti fouling
donant una adsorció gairebé nul·la en les mostres silanitzades.
II Resumen
En les proves de fluorescència es van confirmar les dades de l’adsorció i es
va veure con es reparteix més homogèniament en les mostres silanitzades
que en les que no ho estan.
Finalment, el polímer p(HAP), no va demostrar el potencial esperat, i no
vam poder veure apatita mitjançant el SEM.
TitulacióENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESPECIALITAT EN MECÀNICA (Pla 2002)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
01_Resum.pdf | Resum | 44,18Kb | Visualitza/Obre | |
02_Sumari.pdf | Sumari | 30,45Kb | Visualitza/Obre | |
03_Memòria.7z | Memòria | 2,464Mb | application/zip | Visualitza/Obre |
04_Conclusions.pdf | Conclusions | 27,64Kb | Visualitza/Obre | |
05_Bibliografia.pdf | Bibliografia | 58,54Kb | Visualitza/Obre | |
06_Annexos.7z | Annexos | 11,60Mb | application/zip | Visualitza/Obre |