Mostra el registre d'ítem simple
Estudi i implementació de reguladors d'hitèresi multifase
dc.contributor | Castilla Fernández, Miguel |
dc.contributor.author | Arrufat Bordell, Jordi Ramon |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Electrònica |
dc.date.accessioned | 2008-04-08T10:43:31Z |
dc.date.available | 2008-04-08T10:43:31Z |
dc.date.issued | 2008-02-12 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/4744 |
dc.description.abstract | En el llarg de la nostra vida, hem pogut veure la constant evolució dels ordinadors, en els quals en comprem un d’última generació avui, i demà aquest ja està obsolet i desfasat amb l’aparició al mercat de màquines i sistemes molt més potents i més moderns. Això hha estat possible gràcies a l’evolució que han patit els microprocessadors. En quant a la seva alimentació, els microprocessadors necessiten cada vegada una tensió més petita, un corrent més elevat i una resposta transitòria més ràpida. Per tal de millorar aquest subministrament d’energia cap als microprocessadors hi ha la necessitat d’incorporar algun tipus de sistema que reguli, controli i proporcioni una resposta transitòria ràpida amb un elevat corrent. Aquests sistemes encarregats d’aquesta regulació de tensió per a microprocessadors són circuits de potència anomenats mòduls reguladors de tensió (VRM), els quals solen estar realtizats a partir d’un o varis convertidors Buck. Les avantatges de la utilització d’un regulador VRM d’un sol buck la trobem en la senzilleza d’aplicar un control que solament ha de controlar la regulació de la tensió i el corrent de sortida. L’avantatge d’utilitzar un regulador VRM multifase (N convertidors Buck connectats en paral·lel) és que el sistema és capaç de subministrar molt més corrent, es redueix el rissat de la tensió de sortida, millora la resposta transitòria d’aquesta i es millora l’eficiència en front a un sol regulador. Però hi ha l’inconvenient que el control és més complex. Els circuits de control que existeixen per a reguladors VRM amb un buck són els circuits de control de modulació d’amplada d’impulsos (PWM) o amb control d’histèresi. El primer d’ells és la solució habitual ampliament utilitzada en l’electrònica de potència, però és un control lent. Al contrari, el control d’histèresi és molt més ràpid que l’anterior i molt més senzill d’implementar. A més a més és capaç de proporcionar una bona regulació de la tensió de sortida, però amb una freqüència de commutació variable. Pel que fa als circuits de control que hi ha per a reguladors VRM multifase, solament existeixen circuits integrats de control PWM perquè és un control senzill i fàcilment integrable per aquest tipus de sistemes. Es a dir, no existeixen solucions conegudes pel control d’histèresi. Per tant, com a objectiu principal del projecte, es proposa un control d’histèresi de freqüència de commutació constant per a reguladors VRM multifase amb les característiques d’entrellaçat de corrents i regulació de la tensió de sortida. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria electrònica |
dc.subject.lcsh | Hysteresis |
dc.subject.other | Control d’histèresi |
dc.subject.other | Reguladors de tensió |
dc.subject.other | Fonts de potència |
dc.subject.other | Mètode de disseny |
dc.subject.other | Paral·lelització |
dc.subject.other | Sincronisme |
dc.subject.other | Microprocessador |
dc.subject.other | Convertidor Buck |
dc.subject.other | Commutació |
dc.subject.other | Mètode de caiguda |
dc.title | Estudi i implementació de reguladors d'hitèresi multifase |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Histèresi |
dc.rights.access | Open Access |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú |
dc.audience.degree | ENGINYERIA D'AUTOMÀTICA I ELECTRÒNICA INDUSTRIAL (Pla 2003) |