Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica

Abstract

El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa.