Cal Meros, Cal Magí i Cal Queixalista de Ripollet: arquitectura i història

Abstract

En aquests moments que Ripollet se n’adona de tot el que ha deixat escapar i comença a posar-se al dia en la recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic i cultural, he trobat molt interessant participar a recuperar la memòria i l’arquitectura del poble que m’ha vist créixer. Un cop tinc clar que el meu projecte final de carrera ha de ser de Ripollet, vaig a l’Ajuntament per saber quina és la direcció que estan seguint en quant a Patrimoni. Allà em trobo amb un museu recentment inaugurat, moltes ganes de fer però de moment res sòlid, cap projecte concret. Des d’un principi em van aconsellar que si la meva intenció era fer un treball de camp basat en l’aixecament de diferents edificis per estudiar-los, no em centrés en l’arquitectura industrial, ja que no quedava cap molí on es veies la seva arquitectura original, i molt menys que antingués la funció per la qual havia estat construït. Amb el treball enfocat clarament cap a l’arquitectura urbana, vaig triar tres cases que fossin d’ èpoques paral·leles però alhora de tipologies diferents, tant a nivell de forma com d’ ús inicial; les cases escollides des de l’inici van ser; · Cal Magí, casa privada entre mitgeres aixecada en una de les places del primer eixample del poble. Restaurada fa uns cinc anys per la família Sala Padró per anar-hi a viure. · Cal Queixalista, en un inici casa d’estiueig d’una família benestant de Barcelona. En aquests moments vivenda de la família Llargués · Cal Meros; Durant molts anys va ser el límit del poble, ara es troba en el nucli més antic de Ripollet, construïda inicialment per ser botiga i vivenda. Actualment seu de la Societat Coral del Vallès. Un cop clares les cases a estudiar ja només em faltava parlar amb els propietaris de les cases triades per tal que em deixessin entrar i mirar tot el necessari per tal de poder fer l’aixecament i tot el que comportava això. En els tres casos em van rebre amb els braços oberts i em varen donar totes les facilitats. El treball està dividit en dues parts; la primera part basada en la situació, la història i la evolució tant del poble com de les cases. I una segona part , on es concentra el gran pes del treball, que es basa en els plànols de l’aixecament i l’estudi dels diferents detalls de les cases. He cregut molt important acompanyar tot el treball de fotografies actuals i antigues, dibuixos i altre material que ajudi a situar-se en el lloc i el moment de tot el que s’explica al llarg del treball per tal de fer –ho més entenedor i proper.