El “pricing” és el terme utilitzat per referir-se a l’acció de fixar un preu. Fins el
moment, la manera més freqüent de realitzar la fixació de preus, ha estat en base a
marges financers i de manera poc dinàmica. Partint d’aquesta situació, en el present
projecte es realitza primerament una reflexió sobre l’origen i entorn del pricing entès com un
conjunt de tècniques de recent aparició, destinades a optimitzar la gestió de la variable
preu. Fruit d’aquesta reflexió es detecta i s’analitza un conjunt d’implicacions originades per
aquesta nova manera d’entendre la fixació de preus: diferenciació de les tècniques de
pricing segons l’àmbit d’actuació (comerç electrònic, sector manufacturer i gran consum),
noves aportacions de la variable preu com a reguladora del consum, modelització de la
demanda sensible al preu i d’altres considerades en el cos del projecte. Seguidament,
s’analitzen les suposicions de prèvia consideració a l’aplicació de les tècniques de pricing
dinàmic considerades en aquest projecte, on es descobreix la major importància relativa de
dues d’elles: consumidor de tipus no estratègic i conjunt infinit de potencials consumidors.
Un cop conegudes les suposicions es procedeix a presentar quatre models de pricing
dinàmic: model 1 sense restriccions, model 2 amb limitació de capacitat, model 3 amb
limitació de capacitat i restricció de preus i model 4 amb limitació de capacitat i consideració
d’efectes d’estoc en la fixació de preus. Un cop plantejats teòricament els models de pricing
dinàmic anteriors, s’ha realitzat un exercici d’aplicació pràctica amb una empresa del sector
alimentari (sector aquest on l’aplicació de tècniques de pricing dinàmic no és freqüent).
L’aplicació i execució dels models aporten resultats que indiquen l’impacte potencial
d’aquestes tècniques. De fet, mitjançant l’aplicació de les tècniques presentades, s’han
obtingut augments en la facturació per producte d’entre 3,7% i 17,14%. A més, l’exercici
d’aplicació pràctica, permet a l’autor identificar altres vies d’utilitat d’aquestes tècniques
com: funció de regulació de la demanda a través de mesures més rentables i funció de
suport a la determinació de la capacitat òptima o dimensionat de la empresa. Al final, l’autor
és conduït a una reflexió bàsica de tipus general: s’ha de valorar de forma precisa que la
inversió necessària per obtenir els inputs amb que treballen els models de pricing dinàmic,
s’amortitzen en suficient mesura amb els beneficis que aquests aporten.
