Potencial de generació de biogàs dels residus municipals acumulats en abocador controlat, a Catalunya. Tractament i contribució a l'efecte hivernacle
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2003
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Descripció
La política europea sobre tractament de residus municipals, en període d’implantació a
Catalunya des de l’entrada en vigor de la Llei bàsica de residus 6/1993, prioritza la gestió
d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva de les diverses fraccions (vidre, paper i
cartró, plàstic, orgànica, etc.), la seva valorització i, com a última opció, l’abocament del
rebuig o fracció no valoritzable.
A Catalunya, l’any 2001 es van generar prop de 3.700.000 tones de residus municipals, de
les que, aproximadament, el 60% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no
especials en actiu al territori. Tot i el descens en els últims anys del percentatge de matèries
destinades a abocador, continua augmentant la quantitat abocada degut al creixement en la
generació de residus.
Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el
rebuig abocat, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part
per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. Com
a tractament mínim, segons l’establert a la més recent normativa (Directiva 1999/31/CE,
relativa a l’abocament de residus), s’estableix la seva combustió per a minimitzar la
contribució en el conegut com a efecte hivernacle, entre d’altres. L’alt contingut en metà,
amb un poder calorífic elevat, el fan susceptible de ser utilitzat com a recurs energètic.
Des de l’any 1974 i fins al 2001, últimes dades disponibles fins al moment, s’han acumulat
més de 30 Milions de tones de residus municipals en els 43 dipòsits controlats d’aquest tipus
que han funcionat a Catalunya. En càlculs estimatius, amb software de l’Agència Medi
Ambiental dels Estats Units (EPA), es pot establir la generació d’un volum de més de 5000
Milions de metres cúbics de biogàs procedents d’aquesta matèria.
En aplicació de la legislació, amb la implantació de mesures de tractament en els dipòsits
catalans per part de la Junta de Residus, s’aconseguirà disminuir l’emissió de gasos d’efecte
hivernacle (GEH) del biogàs generat en prop del 34%. Es comptabilitza l’emissió de més de
25 Milions de tones equivalents de diòxid de carboni. A més, en els abocadors on s’ha
realitzat l’aprofitament energètic del biogàs, es podrien obtenir al voltant de 3000 GWh
elèctrics de la matèria deposada fins a l’últim any considerat.
En els últims deu anys, hi ha hagut una reducció en l’emissió de GEH de manera general
per tona de residu municipal tractada, com a resultat de la nova política de gestió. En canvi,
degut a l’augment del nombre de deixalles generades i deposades, no es pot parlar d’un
descens en l’emissió total de GEH.
ProvinençaAquest document conté originàriament altre material i/o programari no inclòs en aquest lloc web.
TitulacióENGINYERIA INDUSTRIAL (Pla 1994)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
31130-1.pdf | Memòria. Biogàs residus municipals Catalunya | 1,361Mb | Visualitza/Obre | |
31130-2.pdf | Annex A. Factors de conversió | 120,4Kb | Visualitza/Obre | |
31130-3.pdf | Annex B. Residus municipals a Espanya | 151,3Kb | Visualitza/Obre | |
31130-4.pdf | Annex C. Residus municipals acumulats a Catalunya 1974-2001 | 188,5Kb | Visualitza/Obre |